La novel·la al segle xx 9 LECTURES DIARI, KATHERINE MANSFIELD 4 de gener. M’he despertat d’hora i he vist una branca nevada per la finestra. Fa fred, ha nevat i ara la neu s’està fonent. Els matolls i els arbres estan coberts de perles d’aigua. Dia fosc, amb vent en algun lloc. Tinc ganes d’estar sola una temporada. Em compromet a acabar un llibre aquest mes. Escriuré tot el dia, i també de nit, i l’acabaré. Ho jure. 5 de gener. He vist sortir el sol. Un cel preciós de color albercoc encès, i després d’un rosa solemne. Mare meva, quanta bellesa! He sentit que trucaven i he baixat. Era en Benny que tallava l’heura. Al camí hi ha els nius caiguts –brins de palla i plomes. Ell mateix semblava un manyoc d’heura. A primera hora he fet te i n’he portat una tassa a en Jack, que era al llit, mig despert, amb els ulls arrugats. Em sent tan plena d’amor, avui, després d’haver vist sortir el sol. Viure sola Si per una d’aquelles nefastes casualitats em trobés un cabell a la llesca de pa amb mel, almenys seria un cabell meu. Amor i bolets Si es pogués distingir l’amor autèntic de l’amor fals com es poden distingir els bolets bons dels bolets verinosos! Amb els bolets és molt senzill: els sales bé, els guardes i prens paciència. Però amb l’amor, tan bon punt has trobat una cosa que s’hi assembla ni que siga remotament, estàs absolutament segura que no solament és un espècimen genuí, sinó potser l’únic bolet bo genuí que quedava per collir. Fan falta una pila de bolets verinosos perquè t’adonis que la vida no és un interminable bolet bo. La meva primera conversa amb l’Orage va tenir lloc el 30 d’agost de 1922. En aquella ocasió vaig començar explicant-li com estava d’insatisfeta amb la idea que la Vida havia de ser una cosa inferior del que érem capaços d’imaginar-nos que era. Tenia la sensació que a gairebé tothom que jo coneixia, i que no coneixia, li passava això mateix. Tan bon punt acabaven la joventut, amb la poca força i la mica d’ímpetu característics de la joventut, deixaven de créixer. Al moment precís en què la persona sentia que havia arribat el moment de recollir-se, de fer servir tota la força, de prendre el control, de ser adult, de fet, s’acontentava a canviar el desig més profund del seu cor per innombrables desitjos menors. La imatge que això em suggeria era la d’un riu dispersant-se en innombrables reguerols per un aiguamoll fosc. S’enganyaven, naturalment. D’aquests reguerols dispersos en deien: una major tolerància, interessos més amplis, sentit de la proporció, de manera que treballar no exclogués la possibilitat de «viure». O ho consideraven una escapada de tota aquesta exploració mental i de la pròpia consciència –una manera de viure més simple i, per tant, millor. Però més tard o més d’hora, si més no en la literatura, sona una nota de profunda recança. Hi ha inquietud, un sentiment de frustració. Se sent, a la persona li sembla sentir, el crit que comença a ressonar a l’interior de cadascú: «Se m’ha escapat de les mans. Hi he renunciat. Això no és el que vull. Si això és tot, la Vida no val la pena.» Katherine Mansfield. Diari. L’Avenç Activitats de comprensió 30. Expliqueu l’estat d’ànim i els sentiments que expressa Katherine Mansfield en les entrades del 4 i del 5 de gener. 31. Quin avantatge destaca de viure sola? 32. Per què diu que és tan difícil distingir l’amor autèntic de l’amor fals? 33. Resumeix el sentiment d’insatisfacció que expressa en l’últim text. 34. Quina imatge hi fa servir per a expressar aquesta idea? Activitats de comentari i de contextualització 35. Quin sentiment d’inquietud i de frustració expressa sovint la literatura? 36. Busqueu informació sobre la biografia de Katherine Mansfield. Es pot traçar algun paral·lelisme entre algun fet de la seua vida i les entrades del seu diari que acabeu de llegir? Llig aquest article sobre els contes i el diari de Katherine Mansfield. 275 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=