La novel·la al segle xx 9 LECTURES ULISSES, JAMES JOYCE Déu del cel no hi ha res com la naturalesa les muntanyes feréstegues després el mar i les ones precipitant-se i després el camp preciós amb els conreus de civada i de blat i de tota mena de coses i aquell bestiar ferm que s’hi passeja t’eixampla el cor de veure rius i llacs i flors de tota mena i forma i olors i colors naixent per les cunetes i totes les prímules i violetes i la naturalesa i aquests que diuen que no hi ha Déu no en donaria ni així de tot el seu saber per què no van i creen alguna cosa moltes vegades li ho he preguntat els ateus o com es diguin que es facin treure el pa de l’ull primer després bramen demanant un capellà quan es moren i per què per què perquè tenen por de l’infern per la seva consciència bruta ah si ja els conec bé qui va ser la primera persona de l’univers abans que hi hagués ningú que ho va fer tot qui ah ells això no ho saben jo tampoc o sigui que ja estem aclarits també podrien provar de fer que el sol no sortís demà el sol brilla per tu em digué ell el dia que jèiem entre els rododèndrons a Howth Head amb el vestit de tweed gris i el barret de palla el dia que el vaig fer decidir que sem declarés sí primer li vaig donar el tros de pastís de matafaluga que em vaig treure de la boca i era any de traspàs com ara fa 16 anys Déu meu després d’aquell petó tan llarg quasi vaig perdre l’alè sí va dir que jo era una flor de la muntanya sí això són flors totes un cos de dona sí aquesta va ser una veritat que ha dit en sa vida i el sol brilla per tu avui sí per això m’agradava ell perquè vaig veure que ell sí que ho entenia i s’adonava de què és una dona i jo sabia que sempre en faria el que voldria i li vaig donar tot el gust que vaig poder el vaig anar portant fins que em va demanar que li digués que sí i primer jo no volia respondre només mirava enllà cap al mar i el cel pensava en tantes coses no sabia res del Mulvey i de Mr. Stan Hope i la Hester i el pare i el vell capità Groves i els mariners jugant a vola moixó i a viola i a arrencar cebes que en deien ells al moll i el sentinella a davant de la casa del governador i aquella 271 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=