La novel·la al segle xx 9 LECTURES DAVANT LA LLEI, FRANZ KAFKA Davant la Llei hi ha un porter. Un home de poble se li acosta i prega al porter que el deixe entrar dins la Llei. Però el porter li diu que ara no li pot donar entrada. L’home reflexiona i després pregunta si podrà entrar-hi més tard. –Potser sí –diu el porter–, però ara no. Com que la porta de la Llei és oberta, com sempre, i el porter s’aparta a un costat, l’home s’ajupeix per mirar endins, a través de la porta. Quan el porter se n’adona, riu i diu: –Si tant t’abelleix, prova d’entrar-hi malgrat la meua prohibició. Però fixa’t bé: jo soc poderós i només soc l’últim dels porters. En cada sala hi ha porters, cadascun més poderós que l’altre. La mirada del tercer, jo ja no la puc suportar. L’home de poble no havia esperat aquestes dificultats. «Però si la Llei ha de ser accessible a tothom i sempre!», pensa, però quan es torna a mirar el porter, amb el seu abric de pells, el gran nas punxegut, i la seua barba tàrtara, negra, llarga i espessa, decideix que val més esperar el permís d’entrar. El porter li dona un tamboret i el deixa seure al costat de la porta. Seu allà dies i anys. Fa un grapat de temptatives de ser-hi admès i cansa el porter amb els seus precs. Moltes vegades el porter li fa breus interrogatoris, li fa preguntes sobre la seua terra i moltes altres coses, però són preguntes indiferents, com les que fan els grans senyors, i al final sempre acaba dient que encara no el pot deixar entrar. L’home, que s’havia proveït molt bé per al seu viatge, ho desprèn tot, per valuós que siga, per subornar el porter. Aquest ho accepta tot, però li diu: –Ho accepte únicament perquè no cregues que has deixat de fer res. Durant tots aquests anys, l’home observa el porter gairebé sense parar. S’ha oblidat dels altres porters i aquest primer li sembla l’únic obstacle per entrar dins la Llei. Maleeix el dissortat atzar, sense miraments i en veu alta durant els primers anys; més endavant, a mesura que es fa vell, ja tan sols remuga entre dents. Es torna infantil i com que durant anys ha estudiat el porter i li ha descobert puces en el coll de l’abric, demana també a les puces que l’ajuden a fer canviar d’opinió el porter. Finalment, la vista se li afebleix i no sap si realment tot s’enfosqueix al seu voltant o si només són els ulls que l’enganyen. Malgrat tot, però, distingeix dins la fosca una resplendor que emana inestroncable de la porta de la Llei. Ara ja no li queda gaire temps de vida. Abans de morir, totes les experiències d’aquells anys se li concentren en el cap en una pregunta que fins ara encara no ha fet al porter. Li crida l’atenció amb gestos, perquè el seu cos entumit ja no es pot incorporar. El porter s’ha d’abaixar molt cap a ell, perquè la diferència d’alçada s’ha fet més grossa en perjudici de l’home de poble. –Què més vols saber? –pregunta el porter–. Ets insaciable. –Tothom aspira a la Llei –diu l’home–. Com és, doncs, que durant tots aquests anys ningú, tret de mi, no ha demanat entrada? El porter veu que l’home és a punt de morir i, per fer-se sentir de la seua oïda cada vegada més feble, li crida: –Ningú més no hi podia entrar, perquè aquesta entrada t’era destinada únicament a tu. Ara me’n vaig i la tanque. Dins La serp blanca. Una antologia del conte modern Tàndem Activitats de comprensió 8. Assenyala els moments més significatius que descriu aquesta història entre la demanda d’admissió de l’home de poble dins la Llei i la seua mort. 9. Per què l’home de poble demana l’entrada a la Llei? 10. Com intenta l’home de poble obtindre l’entrada? Quines altres coses hauria pogut fer? 11. El porter li impedeix realment l’entrada? Activitats de comentari i de contextualització 12. Debateu què pot simbolitzar la Llei i quin sentit pot tindre presentar la Llei com un lloc on un vol entrar. 13. Al final del conte el porter diu a l’home de poble que l’entrada que guarda li era destinada únicament a ell. I, tanmateix, li ha negat l’entrada. Com es pot explicar aquesta paradoxa? 14. Des d’un altre punt de vista, la Llei podria al·ludir a un poder absolut de caràcter polític, econòmic o social. El porter, per exemple, parla d’altres porters de rang superior. Coneixes organitzacions socials o estructures de poder semblants a la que es descriu en aquest conte? 15. Si es considera la Llei com un símbol del destí humà, ineludible i inabastable alhora, quina visió consideres que ofereix aquest text de la condició humana? El procés, de Franz Kafka. 270 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=