L’antiguitat (I): literatures orientals 1 LECTURES SEGON LLIBRE DE SAMUEL David i Betsabé (11, 1-27) 11 Quan va arribar la primavera, a l’època que els reis solen eixir en campanya, David va enviar Joab i els seus oficials amb tot l’exèrcit d’Israel per devastar el territori dels ammonites i posar setge a Rabà, la capital. David es quedà a Jerusalem. Una vesprada, David va alçar-se de descansar i, passejant pel terrat del palau, veié de dalt estant una dona que es banyava. Era molt bonica. David va enviar algú que s’informara sobre aquella dona, i li van dir que era Betsabé, filla d’Eliam, la muller d’Uries, l’hitita. Llavors David va enviar uns homes a buscar-la. Ella va venir a palau i David va jaure amb ella, que acabava de purificar-se de les regles. Després aquella dona se’n tornà a casa. La dona va quedar embarassada, i ho va fer saber a David. David va ordenar a Joab que li enviara Uries, l’hitita, i Joab li’l va enviar. Quan Uries va arribar a palau, David li preguntà com estaven Joab i l’exèrcit i com anava la guerra. Després li digué: –Baixa a casa teua i renta’t els peus. Uries es va retirar, i tot seguit li dugueren un obsequi de part del rei. Però Uries es va quedar a dormir a l’entrada del palau, amb els altres oficials del seu senyor, sense baixar per res a casa. En ser informat que Uries no havia anat a casa, David li digué: –Com és que no has baixat a ta casa després d’estar-ne fora tants dies? Uries respongué a David: –L’arca, i tot Israel i Judà, viuen en cabanes, i Joab, el meu senyor, i els altres oficials acampen al ras. ¿I jo he d’anar a ma casa a menjar i beure i a dormir amb la meua dona? Tan cert com tu vius: jo no faré res d’això! David va dir a Uries: –Queda’t encara hui. Demà ja et deixaré marxar. Uries es va quedar aquell dia a Jerusalem, i l’endemà David el convidà a menjar i beure a la seua taula, i el feu emborratxar. Al vespre, Uries va eixir i anà a dormir altra vegada amb els oficials del seu senyor, i tampoc no va baixar a casa. L’endemà al matí David va escriure a Joab una carta i li la va trametre per mans d’Uries. La carta deia: «Poseu Uries a primera línia, al sector on siga més forta la lluita, i retireu-vos perquè quede sol i el maten.» Joab, que dirigia el setge de la ciutat, va destinar Uries al sector on sabia que lluitaven els millors guerrers enemics. Els de la ciutat van fer una eixida, atacaren els de Joab, i va haver-hi baixes en l’exèrcit i entre els oficials de David. Uries, l’hitita, també va morir. Llavors Joab va enviar informació a David sobre totes les incidències del combat. Al missatger, li va donar aquesta ordre: –Quan acabes d’explicar al rei tots els detalls de la batalla, potser s’indignarà i dirà: «Per què us heu aproximat a la ciutat? ¿No sabíeu que podien disparar des de dalt de la muralla? ¿Qui va matar Abimèlec, fill de Jerubaal? ¿No va ser una dona que, des de dalt de la muralla de Tebés, li va llançar una mola, i ell va morir? Per què us heu aproximat a la muralla?» Si et parla així, tu afig: «El teu servent Uries, l’hitita, també ha mort.» El missatger se’n va anar, es presentà a David i li referí tot el que Joab li havia encarregat. El missatger digué a David: El bany de Betsabé (1650), Artemisia Gentileschi. 25 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=