La novel·la al segle xx 9 CONTEXT LITERARI d’Adrià (1951) la vida de l’emperador Adrià, adoptant la forma de carta adreçada a qui serà el seu successor, Marc Aureli, com un mitjà per a tractar qüestions existencials. El 1980 Umberto Eco va publicar El nom de la rosa. En aquesta novel·la, situada en el període històric del segle xiv, va emprar els seus extensos coneixements de medievalista per a construir una trama policíaca en un escenari insòlit (una abadia de l’edat mitjana). La novel·la policíaca, basada en la investigació d’actes criminals i el descobriment dels autors per les forces policíaques i, sobretot, per l’acció d’investigadors privats, ha estat un dels subgèneres novel·lístics més populars del segle xx. Els seus trets característics són la intriga, el misteri, l’estil viu, que manté l’atenció del lector, i l’ús prioritari de la deducció en la resolució dels casos, amb una separació nítida entre els criminals i els investigadors, els quals representen la llei i l’ordre. Entre molts altres autors, destaquen Agatha Christie (18901976), amb el seu investigador Hèrcules Poirot. La novel·la policíaca té molts elements en comú amb la novel·la negra, sorgida durant els anys vint als Estats Units, amb autors com Dashiell Hammett (1894-1961) i Raymond Chandler (1888-1959). Basada en l’estructura i la trama pròpies de la novel·la policíaca, la novel·la negra incideix en els aspectes més tèrbols de la societat contemporània, com ara la corrupció, la violència i l’abús de poder. Aquest interés pel context social i la identificació més o menys explícita entre els mètodes i els objectius dels representants de l’ordre establit i els dels delinqüents, diferencien aquest gènere de la novel·la policíaca tradicional. Circumscrita en un principi als EUA, ben aviat la novel·la negra es va estendre a Europa i a altres parts del món, on els autors van adaptar les trames a les condicions locals. A Europa destaca l’obra del belga Georges Simenon (1903-1989). Dedicat primerament al periodisme, Simenon va conrear la novel·la des del 1928 amb una temàtica molt variada: autobiografia, problemes socials, costums de vida provinciana, novel·la psicològica, etc., però va excel·lir sobretot en la novel·la policíaca, gènere que renovà i dotà de qualitat literària, aprofundint en l’anàlisi psicològica dels personatges. Un dels seus personatges més populars és l’inspector Maigret, protagonista d’una llarguíssima sèrie. L’estil de Simenon, simple i sobri, aconsegueix una gran densitat en la presentació de la profunditat psicològica de les accions quotidianes. Simenon mostra que qualsevol vida està formada per una sèrie d’hàbits, lligats a un ambient determinat. I que per davall d’aquests hàbits hi ha una realitat sòrdida. Ray Bradbury. J. R. R. Tolkien. Ursula K. Le Guin. Italo Calvino. Marguerite Yourcenar. Umberto Eco. Agatha Christie. Georges Simenon. Llig una ressenya sobre Els desposseïts, novel·la de ciència-ficció d’Ursula K. Le Guin. 267 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=