La novel·la al segle xx 9 CONTEXT LITERARI L’escriptora nord-americana Janet Lewis (1899-1998) va publicar el 1941 La dona d’en Martin Guerre. Aquesta novel·la, una de les millors short novel del segle xx, segueix fidelment els fets reportats pels testimonis documentals, excepte en un punt que és el que resulta més intrigant i fascinant per al públic lector actual: què passava dins del cap de la dona de Martin Guerre? Com l’impostor va poder enganyar tothom? Sobretot, com va poder enganyar, fins i tot, la dona de Martin Guerre? Janet Lewis utilitza un narrador omniscient que focalitza la història en el personatge de Bertrande Rols, en la lenta construcció pas a pas de la seua personalitat, en l’evolució dels seus estats d’ànim. Evidentment, res d’això no apareix en els documents històrics sobre el procés. Lewis utilitza la ficció narrativa com un mitjà per a investigar els enigmes que planteja aquest episodi històric. DORIS LESSING Nascuda a l’Iran, Doris Lessing (1919-2013) es va traslladar amb la seua família a Rhodèsia del Sud (actual Zimbàbue), on, després d’un primer matrimoni (1939) del qual va tindre dos fills, el 1943 es va casar amb el militant comunista Gottfried Lessing. El 1949 es va divorciar del segon marit i es va traslladar a Londres amb el seu fill nascut d’aquest segon matrimoni. El mateix any va començar la seua carrera com a escriptora amb la publicació de la seua primera novel·la, The Grass is Singing. El 2007 va rebre el Premi Nobel de Literatura. El 1962 va publicar El quadern daurat, la seua obra més coneguda. En aquesta novel·la de caràcter autobiogràfic Doris Lessing tracta moltes de les seues preocupacions principals: la tensió entre ètica personal, creació artística i compromís polític, i la contestació a l’ordre establit, especialment pel que fa al racisme i al paper subordinat de la dona. ALICE MUNRO Considerada un dels grans mestres del relat curt en llengua anglesa, les narracions d’Alice Munro (1931) tracten les reaccions i les motivacions de personatges generalment femenins enfrontats al seu entorn, que acostuma a ser d’un localisme molt acusat. L’any 2013 guanyà el Premi Nobel de Literatura. Encara que l’obra narrativa d’Alice Munro està formada bàsicament per reculls de contes, s’ha destacat sovint que en els seus relats la línia que separa la short story de la novel·la es difumina a causa de la combinació de diversos fils argumentals, de molts personatges i de lapses temporals llargs. O de la situació de l’acció en un marc espacial i temporal ben concret: els pobles de la ruralia d’Ontario, amb alguna incursió a la gran ciutat, a Toronto, des de la Segona Guerra Mundial fins a començaments de la dècada dels seixanta. Però Munro sempre ha insistit que no escriu com a novel·lista. En una entrevista va assenyalar que escriure un conte comporta aconseguir una tensió, com si l’autor estirara una corda lligada a un lloc determinat, mentre que en una novel·la tot tendeix a esdevindre flàccid. Més que l’argument o les idees, o els personatges, el que unifica el conte és una atmosfera, un cert to de significació, que al seu torn és producte d’una intuïció lírica. Molts dels contes de Munro se centren en una dona que intenta fer-se una vida pròpia, en una època en què, com remarca el narrador, «el feminisme no era ni tan sols una paraula que es fes servir», més encara a la ruralia d’Ontario. Quan Alice Munro va començar a publicar, en un diari local va aparéixer el titular següent: «Housewife Finds Time to Write Short Stories». Llig un conte d’Alice Munro i mira una entrevista amb l’autora. Doris Lessing. Alice Munro. 265 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=