La novel·la al segle xx 9 CONTEXT LITERARI ERNEST HEMINGWAY Nascut a Chicago, Ernest Hemingway (1899-1961) es va traslladar a Kansas City després d’acabar els estudis de secundària, on va treballar com a periodista. Va participar en la Primera Guerra Mundial com a conductor d’ambulàncies de la Creu Roja, però el van ferir i va quedar hospitalitzat a Milà. De retorn al seu país, va reprendre l’escriptura i va viatjar a França com a corresponsal del Toronto Star. A París es va trobar amb altres escriptors nord-americans, com ara Scott Fitzgerald, Gertrude Stein i Ezra Pound, que el van encoratjar i ajudar en la seua carrera literària. La relació de Hemingway amb Espanya es va enfortir durant la Guerra Civil. Hi va viatjar com a corresponsal i va contribuir a arreplegar diners per a ajudar la República en la lluita contra el feixisme. Totes aquestes experiències es van convertir en Per qui toquen les campanes, que molts crítics consideren la seua millor novel·la. L’acció té lloc durant la Guerra Civil i ens conta la història de Robert Jordan, un voluntari americà que és enviat a unir-se a un grup de guerrillers que opera darrere de les línies feixistes, a les muntanyes del Guadarrama. La novel·la ofereix una imatge vívida i atraient dels diversos i variats personatges del grup guerriller, i de la crueltat i inhumanitat desencadenades per la guerra. L’estil de Hemingway ha estat molt influent i imitat. Volia aconseguir un tipus de narració despullada de tot allò que no fora essencial, eliminant-ne tota verbositat i sentimentalisme. Tractava de ser tan objectiu com fora possible, descrivint les accions dels seus relats amb frases curtes i simples, sense comentaris ni retòriques, com una càmera cinematogràfica. Aquestes frases estaven constituïdes sobretot per noms i verbs, i es basaven en la repetició i el ritme per a aconseguir gran part del seu efecte. Hemingway deia que sempre tractava d’escriure segons el que ell anomenava el principi de l’iceberg, segons el qual en una narració cal ometre tot el que siga possible. El relat que llegim ve a ser com la part de l’iceberg que sobreïx de l’aigua, però aquesta part ha de permetre al públic lector reconstruir tot el que ha quedat omés en la superfície del text. Tot el que resta submergit ressona en aquesta superfície, que per això mateix cobra una tensió enorme. WILLIAM FAULKNER William Faulkner (1897-1962) és l’hereu natural de Conrad i Mann i el seu simbolisme altament concentrat. Després, comparteix amb Fitzgerald i Hemingway la necessitat de renovar la tradició del segle xix. També, simultàniament, se sentia atret per l’experimentalisme i les innovacions radicals de Joyce. Faulkner va trobar els seus temes literaris en les condicions decadents del sud dels EUA després de la Guerra de Secessió. Les diferents perspectives sobre un mateix fet havien estat utilitzades per autors anteriors, però Faulkner va dur a la pràctica la multiplicació d’aquests punts de vista. Arriba a l’extrem en Absalom, Absalom!, novel·la que ofereix tretze perspectives sobre el personatge central, Henry Stuppen, fundador d’una dinastia que simbolitza la vida al sud dels Estats Units. Ernest Hemingway. William Faulkner. 262 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=