La novel·la al segle xx 9 CONTEXT LITERARI JAMES JOYCE James Joyce (1882-1941) va nàixer a Dublín al si d’una família acomodada. Però sembla que el pare era una persona extravagant, poc hàbil en els negocis, amb tendència a beure i despendre més del compte, i el resultat va ser la ruïna, pràcticament total, de tots els seus. Joyce va estudiar als jesuïtes i el 1902 va deixar Irlanda per estudiar medicina a París, però va tornar l’any següent davant de les notícies que anunciaven la mort imminent de sa mare. Durant un temps va treballar a Irlanda fent classes en una escola. Un any més tard, el 1904, va conéixer Nora Barnacle. La seua primera cita va tindre lloc el 16 de juny del mateix any, data que Joyce immortalitzaria en convertir-la en la del dia de l’acció del seu Ulisses. A l’octubre se’n va anar d’Irlanda amb Nora Barnacle, en una mena d’autoimposat exili artístic, en el qual maduraria la seua obra. Va passar uns anys de molta penúria, però va sobreviure impartint lliçons d’anglés a Trieste i a Zuric. La generositat d’amistats i admiradors primer i els drets d’autor una mica més tard li van permetre instal·lar-se a París i dedicar-se totalment a la seua obra. El 1905 va completar un recull de quinze relats que va titular Dublinesos, encara que no es va poder publicar fins al 1913. En una carta a un editor a qui oferia el llibre, Joyce el descrivia així: «La meua intenció ha estat d’escriure un capítol de la vida moral de la meua pàtria, i vaig elegir Dublín com a escenari perquè la ciutat em semblava que era el centre de la paràlisi.» L’atmosfera de Dublinesos recorda Txékhov, amb uns personatges que no poden superar una mena de paràlisi moral que els impossibilita viure d’una manera plena. En Els morts, la més extensa de les narracions d’aquest llibre, el protagonista, Gabriel Conroy, després d’un sopar de Nadal, s’assabenta de l’amor de joventut que la seua dona va sentir per un xicot, Michael Furey. El títol de la narració, en anglés, es pot interpretar tant en singular, en referència a Michael Furey, com en plural, en referència a tots els qui han participat en el sopar, que porten una vida limitada i reduïda, una mena de mort en vida. Paradoxalment, el record dels morts és molt més vívid que el present dels vius. Després va publicar el Retrat de l’artista adolescent, una novel·la autobiogràfica sobre la seua experiència d’artista en formació. I, el 1922, Ulisses. L’acció de la novel·la –els episodis i els personatges de la qual corresponen, en general, als de l’Odissea– transcorre durant un dia, el 16 de juny de 1904, a Dublín, i se centra en la vida d’un jueu irlandés, Leopold Bloom, que com una mena d’Ulisses modern recorre els carrers de Dublín. La novel·la descriu d’una manera extremadament acurada els detalls físics i geogràfics d’aquesta ciutat. Durant un temps, va estar prohibida als Estats Units i a la Gran Bretanya acusada d’obscenitat. En Ulisses, Joyce porta fins a les últimes conseqüències les convencions de la novel·la realista per superar-ne les limitacions a l’hora de representar l’espai i el temps de la realitat. Pel que fa al temps, l’Ulisses intenta anul·lar el desajustament entre el temps de la història i el temps de la narració. La lectura d’aquesta obra hauria de durar el mateix temps que l’espai cronològic de la narració: des de les huit del matí d’un dia fins a les tres de la matinada del mateix dia. En teoria, si més no. El monòleg de Molly Bloom, que tanca la novel·la, no és narrat, sinó presentat en temps real, sense el·lipsis ni acotacions, sense cap interrupció. Aquest intent de superposar el mapa sobre el territori representat, no afecta únicament el temps cronològic que dura l’acció de la novel·la, sinó el mateix espai on passa aquest temps. Hi ha una voluntat quasi cartogràfica de reproducció de l’espai, fins al punt que s’ha dit que Dublín podria ser reconstruïda a partir de l’Ulisses. Es tracta d’una exageració, és clar, però no deixa d’assenyalar una característica fonamental d’aquesta novel·la. La voluntat cartogràfica de Joyce afecta igualment la consciència i les accions dels personatges. James Joyce. 259 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=