La novel·la al segle xx 9 CONTEXT LITERARI 1 LA RENOVACIÓ NARRATIVA DE PRINCIPIS DEL SEGLE XX El moviment realista i naturalista de la segona meitat del segle xix havia establit un model de novel·la basat en un narrador omniscient que donava un ambient de confiança i credibilitat. L’acció se situava en escenaris reals del món modern, l’estructura narrativa era més o menys lineal, i l’estil, dens i descriptiu, i pròxim al lector. Però del 1880 al 1890, pràcticament a tot Europa, el moviment naturalista arriba al seu terme i, des de l’última dècada del xix, el sentiment de l’existència subjectiva s’imposa a la revelació del món exterior. Els novel·listes deixen de reduir la realitat a la seua aparença material, a l’encadenament estrictament determinat dels fenòmens psíquics i socials, i la submergeixen en una obscuritat màgica que li dona profunditat. Com que aquest més enllà no és una realitat descriptible, l’escriptor ha de suggerir-la per mitjà de símbols sensibles. A la poesia simbolista corresponen amb precisió una novel·la i un teatre on el món de les aparences figura la realitat transcendent que hi va lligada. El realisme novel·lesc i teatral és lluny de ser mort, com és morta en la mateixa època la poesia didàctica o descriptiva. La novel·la i el teatre havien trobat durant el període realista la forma que convenia al lector mitjà: sobre la mateixa noció de realitat, i sobre les tècniques aptes per a crear-ne la il·lusió, l’acord estava sòlidament establit. Però l’aparició d’una prosa d’art i d’una novel·la en què les coses dites compten menys que la manera com es diuen, és ja el signe d’una mutació del realisme. L’aproximació entre la novel·la i l’assaig, la intrusió en la novel·la d’una sèrie de problemes a debatre, és un altre dels signes més evidents de l’evolució del gènere. Cap a la fi del segle xix, cada vegada hi ha més novel·listes que veuen en la ficció el mitjà de donar als problemes que els obsedeixen una intensitat major. En lloc de reflectir la realitat, la novel·la moderna vol actuar com aquella i posseir-ne les mateixes virtuts de sorpresa i dificultat. L’obra ha de fer sorgir davant nostre, des de les primeres frases, una mena de fosca plenitud. La tècnica de l’obscuritat substitueix així l’art balzaquià de les preparacions. La novel·la és consistent en la mesura que se’ns resisteix i que ens cal, per a entendre-la, penetrar-la i produir-la nosaltres mateixos, com si en fórem l’autor. L’explicació es reemplaça per l’el·lipsi; la narració tradicional, pel muntatge. Moltes grans novel·les modernes comuniquen una experiència aconseguida als límits d’una realitat que no es pot descriure objectivament. La finalitat de la novel·la moderna és copsar «aquesta cosa essencial» que anomenem «vida» o «esperit», «veritat» o «realitat». 256 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=