La poesia i el teatre des de la segona meitat del segle xix 8 UNA MIRADA ACTUAL Walt Whitman Si fem cas de les dates, Walt Whitman va arribar, en diminut cos present, a la nostra dimensió terrenal dia 31 de maig de 1819 a West Hills, comtat de Suffolk, Nova York, però a vegades la seua poesia, que intenta abraçar-ho tot amb la voracitat d’un amant infinit, ens fa creure que la seua existència havia estat repartida, dins de l’immens mapa sensorial del cosmos com un regal, com una penyora, possiblement com una de les múltiples formes vegetals que inunden els seus versos. Perquè Walt Whitman representa molt més que un ésser humà, es tracta de la veu profètica d’arribada d’un futur inici, el mateix principi fundacional que va caracteritzar la seua estimada Nord-Amèrica, bressol d’una nova humanitat, que ja feia 36 anys que s’havia independitzat de Gran Bretanya quan ell va néixer. Ben igual que la seua obra, Walt Whitman era el producte demencial d’una nova democràcia, d’un nou ordre, d’un nou país que començava a ser conscient del seu ésser i de la seua potència fins llavors sotmesa. Walter Whitman, anomenat familiarment «Walt» per diferenciar-lo del seu pare, va ser el segon fill de nou germans en una intensa família de quàquers. Com a tals, practicaven un cristianisme primitiu, ancorat en l’individu i en la insistent lectura personal, intransferible, de la Bíblia per arribar al fet místic. Els quàquers pensen que cadascú ha d’arribar a la divinitat pel seu propi peu, amb les seues lectures i conclusions, sense la necessitat d’un pastor, ja que haver de requerir l’ajuda d’un intermediari és com enfrontar-se a una paret: entre tu i Déu no hi pot haver ningú altre, ni tan sols el millor dels pastors. Poques vegades un llibre es pot entendre com un vehicle tan metafísic i radical, com una porta a l’etern, a l’esperança, a la felicitat i a la salvació. Llegir, doncs, és una experiència que va més enllà de qualsevol barrera, llegir salva i llença i projecta, llegir et connecta amb Déu. Possiblement gràcies a aquesta herència càrnica, moltes vegades Whitman parla del seu llibre, Fulles d’herba, una obra que va estar escrivint, reescrivint, corregint, modificant i preparant durant quaranta anys, com si entre mans tingués un «volum diví», un llibre tan vast com la creació d’un nou univers. Més aviat es pot entendre, en el fons, Fulles d’herba no sols com un llibre, sinó com un home, una autèntica criatura viva que batega sang, suor, semen i emocions desbordades. Alguns dels versos més emocionants d’aquesta obra, inclosos en un poema definitiu, pregonen el següent: «Amic meu, això no és un llibre, / Qui toca això toca un home.» Aquest llibre, doncs, va néixer com a cant d’un nou país naixent que necessitava els seus poetes, artistes de la vida, per immortalitzar-la de forma èpica i, al mateix temps, apamable per a una nova ciutadania delerosa de canvi i de millores substancials. Per això Whitman sabia que havia d’escriure de forma nova i, al mateix temps, motivar noves escriptures, diferents a tot el que hagués vingut abans, a tot el que hagués llegit abans. Així són els seus versos: desmarcats de tota rima i de tot tipus de mètrica formals. Composicions noves que van fer arribar el vers lliure al límit de les seues possibilitats, unes possibilitats obertes que encara ara perduren i ens marquen de forma irrefrenable. I amb un ritme desencadenat, com de sang, com de batec, com de digestió, com de cordes trencant-se, una vital música de l’esperit que enganxaria, anys després, amb l’ànima de la generació Beat (Kerouac, Ginsberg, Burroughs...) i amb el jazz. Perquè Walt Whitman va ser un precursor, un iniciat, un avançat al seu temps que es va saber moure per les tempestes de l’època encarnant la idea d’una avantguarda bel·ligerant i plena de soroll, fúria, salvatgia, coratge i amor incondicional. Per això els versos de Walt Whitman són tan estridents, viscerals, entendridors, perquè els seus poemes estan més a prop del cos que del manual decimonònic. Jaume C. Pons Alorda (www.visat.cat, adaptació) Activitats de comprensió 1. En quin context s’ha de situar la figura de Walt Whitman? 2. Whitman va nàixer en una família de quàquers. Com practicaven aquests el cristianisme? 3. Quina valoració feien de la lectura? 4. Per què Whitman sabia que havia d’escriure d’una forma nova? 5. Quina característica presenten els seus versos? 6. Per què Whitman es pot considerar un poeta modern? 252 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=