L’antiguitat (I): literatures orientals 1 LECTURES Déu digué: –Que la terra produïsca éssers vius de tota classe: bestioles i tota classe d’animals domèstics i feréstecs. I va ser així. Déu va fer tota classe d’animals feréstecs i domèstics i tota classe de cucs i bestioles. Déu veié que tot això era bo. Déu digué: –Fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeta els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen. Déu va crear l’home a imatge seua, el va crear a imatge de Déu, creà l’home i la dona. Déu els beneí dient-los: –Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Déu digué encara: –Mireu, vos done totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seua llavor, perquè siguen el vostre aliment. A tots els animals de la terra, a tots els ocells del cel i a totes les bestioles que s’arrosseguen, a tots els éssers vius de la terra, els done l’herba verda per aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el sisé dia. 2 Així van quedar acabats el cel i la terra amb tots els seus estols. El seté dia, Déu havia acabat la seua obra. El dia seté, doncs, va reposar de tota l’obra que havia fet. Déu va beneir el dia seté i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seua obra creadora. L’home en el paradís Quan el Senyor-Déu va fer la terra i el cel no hi havia cap matoll ni havia nascut l’herba, perquè el Senyor-Déu encara no havia fet ploure, ni existia cap home que poguera cultivar els camps. Però de dins la terra pujava una humitat que els amerava en tota la seua extensió. Llavors el Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alé de vida, i l’home es convertí en un ésser viu. Després el Senyor-Déu plantà un jardí a l’Edén, a la regió d’orient, i va posar-hi l’home que havia modelat. El Senyor-Déu va fer nàixer de la terra fèrtil tota classe d’arbres que fan goig de veure i donen fruits saborosos. Al mig del jardí hi feu nàixer l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement del bé i del mal. De l’Edén naixia un riu que regava el jardí, i des d’allà se separava en quatre braços: el primer es diu Fison, i recorre tot el país d’Havilà, on hi ha or, i l’or d’aquest país és molt fi; també s’hi troben la resina olorosa de bdel·li i la pedra d’ònix. El segon riu es diu Guihon, i recorre tot el país de Cuix. El tercer riu és el Tigris, que passa per la part oriental d’Assíria, i el quart és l’Eufrates. El Senyor-Déu va prendre l’home i el va posar al jardí de l’Edén perquè el conreara i el guardara. I li va donar aquest manament: –Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. Però no menges del fruit de l’arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en menges, tingues per cert que moriràs. Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estiga sol. Li faré una ajuda que li faça costat.» El Senyor-Déu va modelar amb terra tots els animals feréstecs i tots els ocells, i els va presentar a l’home, per veure quin nom els donaria: cada un dels animals havia de portar el nom que l’home li posara. L’home donà un nom a cada un dels animals domèstics i feréstecs i a cada un dels ocells; però no va trobar una ajuda que li fera costat. Separació de la llum de la fosca –fragment de la Capella Sixtina– (1511), Miquel Àngel. Visita la Capella Sixtina de Miquel Àngel virtualment. 23 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=