La poesia i el teatre des de la segona meitat del segle xix 8 LECTURES Vida de Galilei Sagredo: No vages a Florència, Galilei. Galilei: Per què no? Sagredo: Perquè hi manen els monjos. Galilei: A la cort florentina hi ha savis de prestigi. Sagredo: Lacais. Galilei: Els agafaré pel coll i els arrossegaré fins al telescopi. Fins i tot els monjos són humans, Sagredo. Ells també es rendeixen a la seducció de les proves. No oblides que Copèrnic exigia que es cregueren els seus números, però jo només demane que creguen allò que veuen els seus ulls. Quan la veritat és massa feble per defensar-se, cal que passe a l’atac. Els agafaré pel coll i els obligaré a mirar per aquest telescopi. Sagredo: Galilei, veig que emprens un camí terrible. La nit en què l’ésser humà veu la veritat és una nit de dissort. I és un moment de feblesa aquell que el fa creure en la capacitat de raonament de l’espècie humana. De qui diuen que va amb els ulls oberts? Del qui va cap a la seua perdició. Com poden els poderosos deixar circular lliurement algú que sap la veritat, encara que siga la veritat sobre els astres més llunyans? Et penses que el papa sentirà la teua veritat quan li digues que està equivocat? Ell només sentirà dir que està equivocat. Creus que escriurà senzillament al seu diari: Deu de gener de mil sis-cents deu: el cel ha estat abolit? Com pots voler marxar de la República, amb la veritat a la butxaca, cap als paranys dels prínceps i dels monjos, amb el teu telescopi a la mà? Tot i ser tan desconfiat en la teua ciència, ets crèdul com un infant en tot el que et sembla que t’afavorirà per practicar-la. No creus en Aristòtil, però creus en el Gran Duc de Florència. Fa una estona, quan et veia davant del telescopi, mirant aquestes estrelles noves, m’ha fet l’efecte que et veia dret damunt dels tions encesos, i quan has dit que creus en les proves, he sentit olor de carn cremada. Jo estime la ciència, però t’estime més a tu, amic meu. No vages a Florència, Galilei! Galilei: Si m’accepten, hi aniré. En un teló apareix la darrera pàgina de la carta: «En atribuir a les noves estrelles que he descobert el nom il·lustre de la nissaga dels Mèdici, soc conscient que els déus i els herois, en ser enlairats al firmament, eren enaltits, però que en aquest cas, ben al contrari, el nom il·lustre dels Mèdici assegurarà a les estrelles una memòria immortal. Jo, per part meua, us pregue que em recordeu com un dels vostres servents més fidels i devots, que té com a honor suprem haver nascut súbdit vostre. »Perquè res no anhele tant com estar més prop de Vós, del Sol ixent que il·luminarà aquesta època.» Bertolt Brecht. Vida de Galilei, dins Teatre complet Institut del Teatre de Barcelona. Traducció de Pilar Estelrich Activitats de comprensió 92. Per què Sagredo diu a Galilei que no vaja a Florència? 93. Per què pensa Galilei que els podrà convéncer de les seues teories? 94. Que li objecta Sagredo? Activitats de comentari i de contextualització 95. Quin to té la carta que Galilei ha enviat al Gran Duc de Florència? 96. Quina contraposició s’estableix entre Galilei i Sagredo? 97. Quina contradicció observa aquest últim en Galilei? 98. Resumeix els punts de vista de tots dos. 99. Comenteu els temes que es plantegen en aquesta escena. Activitats de creació i de difusió 100. Trieu una de les tres escenes d’aquesta unitat. Repartiu els papers i representeu-la, si pot ser, de memòria. 243 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=