L’antiguitat (I): literatures orientals 1 LECTURES GÈNESI Els orígens (1-11) La creació 1 Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l’oceà, i l’Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: –Que existisca la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona, i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia, i a les tenebres, el de nit. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el primer dia. Déu digué: –Que hi haja un firmament enmig de les aigües, per a separar unes aigües de les altres. I va ser així. Déu va fer la volta del firmament i va separar les aigües que hi ha davall la volta de les que hi ha damunt. Déu donà a la volta del firmament el nom de cel. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el segon dia. Déu digué: –Que les aigües de davall el cel es reunisquen en un sol lloc i apareguen els continents. I va ser així. Déu donà als continents el nom de terra, i a les aigües reunides, el de mar. Déu veié que tot això era bo. Déu digué: –Que la terra produïsca vegetació, herbes que facen llavor i arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor, per tota la terra. I va ser així. La terra produí la vegetació, les herbes de tota classe que fan la seua llavor i els arbres de tota classe que donen fruit amb la seua llavor. Déu veié que tot això era bo. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el tercer dia. Déu digué: –Que hi haja a la volta del cel uns llumeners per a separar el dia de la nit i assenyalar les festivitats, els dies i els anys, i que des de la volta del cel il·luminen la terra. I va ser així. Déu va fer els dos grans llumeners: un de més gran que governara el dia i un de més menut que governara la nit; va fer també les estrelles. Déu els col·locà a la volta del cel perquè il·luminaren la terra, governaren el dia i la nit i separaren la llum de les tenebres. Déu veié que tot això era bo. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el quart dia. Déu digué: –Que les aigües produïsquen éssers vius que s’hi moguen i animals alats que volen entre la terra i la volta del cel. Déu va crear els grans monstres marins, els éssers vius de tota classe que es mouen dins l’aigua, i tota mena d’animals alats. Déu veié que tot això era bo. Déu els beneí dient-los: –Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu les aigües dels mars, i que els animals alats es multipliquen a la terra. Hi hagué una vesprada i un matí, i fou el cinqué dia. Creació d’Adam –fragment de la Capella Sixtina– (1511), Miquel Àngel. Creació del Sol i de les plantes –fragment de la Capella Sixtina– (1511), Miquel Àngel. 22 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=