La poesia i el teatre des de la segona meitat del segle xix 8 LECTURES CASA DE NINES, HENRIK IBSEN Helmer: Nora, això què vol dir?... La duresa de la teua expressió... Nora: Seu. Serà llarg. He de parlar amb tu de moltes coses. Helmer (asseient-se davant d’ella, vora la taula): Em fas por, Nora. I no t’entenc. Nora: Justament, d’això es tracta. No m’entens. I jo tampoc no t’he entés... fins aquest vespre. No, no m’interrompes. Escolta només el que t’he de dir. Posarem les coses al seu lloc, Torvald. Helmer: Com vols dir? Nora (després d’un breu silenci): Ara que ens trobem aquí asseguts, no hi ha res que et sorprenga? Helmer: Què m’hauria de sorprendre? Nora: Fa huit anys que som casats. No et sorprén que siga la primera vegada que tots dos, tu i jo, marit i muller, parlem l’un amb l’altre seriosament? Helmer: Seriosament? Què vols dir amb això? Nora: En tots aquests huit anys...; no, ja des d’abans..., des del moment que ens vam conéixer, mai no hem canviat ni una sola paraula seriosa sobre cap tema seriós. Helmer: T’havia d’atabalar constantment i a tota hora amb les meues preocupacions, que tampoc no em podies ajudar a resoldre? Nora: No parle de preocupacions. Vull dir que mai no ens hem assegut a parlar seriosament de coses importants. Helmer: Però, estimada Nora, vols dir que haurien estat coses del teu interés? Nora: Aquí volia arribar. No m’has entés mai. Us heu portat amb mi d’una manera molt injusta. Primer, el papà, i després tu. Helmer: Què! Nosaltres dos...? Nosaltres dos, que t’hem estimat més que ningú? Nora (fent un gest negatiu amb el cap): Mai no m’heu estimat. Senzillament us ha semblat encantador enamorar-vos de mi. Helmer: Però, Nora, com pots parlar així? Nora: És que és així, estimat Torvald. Quan era a casa, amb el papà, ell m’exposava totes les seues opinions i jo opinava igual que ell. I si alguna vegada pensava diferent, m’ho guardava per a mi, perquè a ell no li hauria agradat. Deia que era la seua nina i jugava amb mi com jo jugava amb les meues nines. Després vaig vindre a ta casa... Helmer: Quina expressió fas servir per al nostre matrimoni? Nora (impertorbable): Vull dir que vaig passar de les mans del papà a les teues mans. Ho vas arreglar tot al teu gust i jo m’hi vaig adaptar. O ho feia veure, no ho sé ben bé... em sembla que totes dues coses, tan aviat l’una com l’altra Ara, quan hi pense, trobe que la meua vida ha estat com la d’una captaire...; he viscut al dia, fent davant teu tota mena de petits embolics. Però tu ho volies així. Tu i el papà heu comés amb mi una gran injustícia. És culpa vostra que no haja arribat mai a res. Helmer: No saps, Nora, fins a quin punt ets injusta i desagraïda! No has estat feliç aquí? Nora: No, mai. M’ho semblava, però no ho he estat mai. Helmer: Mai..., mai no has estat feliç? Nora: No, només estava alegre. I tu has estat sempre molt atent amb mi. Però aquesta casa no era res més que una sala de jocs. Aquí, a ta casa, he estat la dona nina, igual que vaig ser la filla nina a casa del meu pare. I els xiquets també han estat les meues nines. Trobava divertit que jugares amb mi, com també els xiquets es divertien quan jo jugava amb ells. Això ha estat el nostre matrimoni, Torvald. Henrik Ibsen. Casa de nines. Educaula62. Traducció de Feliu Formosa 231 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=