L’antiguitat (I): literatures orientals 1 LECTURES La descendència de la humanitat és tallada com les canyes d’un canyar, el jove formós i la jove formosa, ràpidament la mort se’ls endurà. Ningú no pot veure la mort, ningú no pot veure la cara de la mort, ningú no pot sentir la veu de la mort. La mort terrible escapça la humanitat. Fins quan construirem llars? Fins quan formarem famílies? Fins quan els germans es repartiran l’herència? Fins quan existirà l’odi al país? Fins quan creixerà el riu i portarà la inundació? La libèl·lula plana pel riu, el seu rostre mira el rostre del sol, de cop i volta ja no hi ha res! El presoner i el mort són el mateix, la figura de la mort no es pot dibuixar. Cap mort no ha saludat mai cap humà al país. Els Anunnaku, els grans déus, estaven reunits; Mammitu, la creadora del festí, va fixar amb ells els destins: van establir la mort i la vida, però no van revelar el dia de la mort. Poema de Gilgamesh. Adesiara. Traducció de l’accadi de Lluís Feliu i Adelina Millet POEMA DE GILGAMESH Activitats de comprensió 29. Resumeix amb una frase el sentit de la primera estrofa. 30. Quina idea s’expressa amb la referència que es fa a una libèl·lula en la quarta estrofa? 31. Explica el sentit d’aquest vers: «la figura de la mort no es pot dibuixar». Activitats de comentari i contextualització 32. Identifica les preguntes retòriques que apareixen en aquest text i explica’n el sentit. 33. Comenta la característica estilística més rellevant d’aquest fragment del Poema de Gilgamesh. Tauleta sobre el diluvi de l’epopeia de Gilgameix, escrita en accadi, Museu Britànic. 21 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=