La poesia i el teatre des de la segona meitat del segle xix 8 LECTURES ARTHUR RIMBAUD El vaixell ebri (fragment) Quan jo descendia per rius impassibles, ja no em sentia guiat pels remolcadors: Uns indis cridaners els usaren com dianes, havent-los clavat nus a uns pals de colors. Despreocupant-me de tots els equipatges, portador de blats flamencs i cotó anglès, quan els meus sirgadors acabaren les gresques, els rius em deixaren anar on jo volgués. Dins del xapoteig furiós de les marees, jo, l’altre hivern, més sord que els cervells dels infants, he corregut. I les penínsules desamarrades no han sofrit mai un caos tan triomfant. La tempesta em beneí les nits vigilants. Més lleuger que un tap vaig ballar sobre els mars de nom «bressadors dels morts eternals». Deu nits sense enyorar l’ull neci dels fanals! Més dolç que pels nens les pomes sucrades, la verda aigua penetrà el meu casc d’avet, i les taques de vins blaus i vomitades em rentaren, dispersant garfis i governall. Des de llavors m’he banyat dins del Poema de la Mar, injectat d’astres, alletat, devorant els atzurs verds; on, flotació lívida, i encís, un ofegat pensatiu de tant en tant descendeix; I tenyint tot de cop les blavors, deliris i ritmes lents sota els resplendors de l’albor, més fortes que l’alcohol, més blanques que els lliris, fermenten les rojors amargues de l’amor. Conec cels esclatant en llampecs i les trombes i les ressaques i corrents: conec la nit, l’alba exaltada com un munt de coloms, i he vist algun cop allò que l’home creu que ha vist! He vist el sol ponent tacat d’horrors místics, il·luminant amb uns grans coàguls violats; com si fossin actors de drames antics, les ones fan por com fantasmes de nit. He somiat la nit verda de neus resplendents besant lentament els ulls de tots els mars, sabes circulant de manera inaudita i els fòsfors cantants despertar en blau i groc! Arthur Rimbaud. Traducció de Joan Brossa Font: www.visat.cat Original d’«El vaixell ebri» d’Arthur Rimbaud. 226 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=