La poesia i el teatre des de la segona meitat del segle xix 8 LECTURES XLIX El verí El vi pot revestir la més bruta cofurna amb luxe prodigiós, i fa sorgir més d’un pòrtic de faula amb l’or del vapor roig que té, igual que un sol que es pon en cel ennuvolat. L’opi engrandeix allò que no té límits, allarga l’infinit, aprofundeix el temps, furga la voluptat i emplena els cors de plaers negres i ensopits, enllà de llur capacitat. Però res d’això no val aquest verí que vessen els ulls que tens, de color verd, llacs en què l’ànima em tremola i es veu a l’inrevés... Van els meus somnis, en corrua, a sadollar-se en aquests gorgs amargs. Però res d’això no val el pèrfid, gran prodigi de la saliva teua, que mossega i duu a l’oblit una ànima innocent, i, arrossegada pel vertigen, la fa rodar, esvanida, fins a les ribes de la mort! Charles Baudelaire. Les flors del mal Edicions 62. Traducció de Jordi Llovet Activitats de comprensió 8. Quins efectes pot provocar el vi, segons la primera estrofa d’«El verí»? 9. A què al·ludeix l’últim vers de la primera estrofa? 10. Explica la diferència dels efectes de l’opi en comparació amb els del vi. 11. Quin vers indica en aquest poema que l’erotisme i la sensualitat són més importants que l’alcohol i l’opi? Activitats de comentari i de contextualització 12. Per què el vi, l’opi i l’amor són considerats un verí? 13. Comenta els efectes que provoca l’erotisme. 14. Assenyala els elements ambivalents que apareixen en les dues últimes estrofes d’«El verí». Retrat de Baudelaire, de Gustave Courbet. 225 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=