Ingeborg Bachmann. La poesia i el teatre des de la segona meitat del segle xix 8 CONTEXT LITERARI L’obra de Paul Celan (1920-1970) es pot entendre com una síntesi de tota la poesia posterior a la Segona Guerra Mundial. En els seus versos es troba la influència del surrealisme, del primer expressionisme, especialment de Trakl, el recurs a motius procedents de distintes matèries llegendàries i, sobretot, la lluita constant de l’artista amb el llenguatge. El significat dels seus poemes esdevé cada vegada més elusiu, però el caràcter únic del seu estil i la puresa de la seua dicció el van convertir en el poeta en llengua alemanya més important sorgit després del 1945. Al costat de l’experimentació constant, en la seua obra conflueixen l’angoixa existencial, la preocupació pel llenguatge i la creació poètica, i la denúncia social i històrica. En la seua vida hi ha un esdeveniment determinant: Celan era jueu i va ser reclòs en un camp de concentració durant la Segona Guerra Mundial. Allí va morir el seu pare, que no va poder suportar els treballs forçats, i la seua mare, assassinada d’un tret a la nuca. Celan va sobreviure físicament a la barbàrie nazi, però l’experiència del dolor i la crueltat, de l’absurd i la mort, no el va abandonar mai. Poeta i novel·lista austríaca, Ingeborg Bachmann (1926-1973) va pertànyer al grup literari Gruppe 47, juntament amb Heinrich Böll, Paul Celan, Günter Grass i altres. Els escriptors intregrats en aquest grup volien revitalitzar la cultura alemanya, que havia quedat devastada durant el període nazi, i alliberar el llenguatge de l’embrutiment a què havia estat sotmés. L’autora austríaca Elfriede Jelinek ha assenyalat que «Ingeborg Bachmann és la primera dona de la literatura de postguerra en l’àmbit de la llengua alemanya que va descriure amb mitjans radicalment poètics la continuïtat de la guerra, de la tortura, de l’anihilament que té lloc en la societat, en les relacions entre homes i dones». El polonés Czesław Miłosz (1911-2004) és un dels grans poetes del segle xx. Oposat a la política cultural de la postguerra al seu país, emigrà el 1951. La seua poesia és de caràcter existencial, original en la forma d’expressió, sovint simbòlica. Miłosz ha estat testimoni dels grans horrors del segle xx. Del seu estupor davant el món, naix una poesia que s’interroga, que evoluciona constantment i que, al capdavall, es dreça com una reflexió moral imprescindible. Va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1980. Wisława Szymborska (1923-2012), polonesa com Miłosz, va cursar estudis de literatura i sociologia entre el 1945 i el 1948, que no va acabar. Va treballar com a editora d’una revista literària. Membre del partit comunista des del 1945 fins al 1966, a principis dels anys cinquanta se’n va distanciar progressivament i es va acostar a la dissidència, fins a arribar a col·laborar l’any 1980 amb el sindicat Solidarność. La seua producció inicial, que va rebutjar posteriorment, va estar molt marcada pel realisme socialista. A partir de la dècada dels anys cinquanta va evolucionar cap a un estil propi, d’un distanciament irònic característic, centrat en la condició de l’ésser humà modern. Escolteu Paul Celan recitar el poema Allerseelen, i llegiu-ne la traducció. Paul Celan. Czesław Miłosz. Wisława Szymborska. 223 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=