La poesia i el teatre des de la segona meitat del segle xix 8 CONTEXT LITERARI Encara que va nàixer i va viure la major part de la seua vida a la ciutat egípcia d’Alexandria, Konstandinos Kavafis (1863-1933) sempre es va sentir fill de la cultura grega. De fet, molts dels seus poemes parteixen de motius de l’antiguitat clàssica, que l’autor recupera no com un acte intel·lectual o erudit, sinó amb la intenció de projectar els seus drames íntims sobre personatges de la mitologia, la literatura o la història gregues. Sovint, Kavafis mostra en els seus versos l’angoixa de qui se sent sol en una societat que no comparteix la seua visió de la vida, i amb la qual l’autor a penes té punts de contacte. Els seus poemes d’amor estan inspirats per l’amor homosexual, per la nostàlgia dels desitjos que no s’han complit i per moments fugitius de plaer i de bellesa. El món imaginari de la seua obra està ambientat sovint en el món decadent de l’hel·lenisme i de Bizanci, que li va proporcionar una mitologia, uns personatges i unes situacions dramàtiques que podia relacionar amb el present. L’obra de William Butler Yeats (1865-1939) està íntimament lligada a la dels seus antecessors simbolistes. D’ells pren el símbol com a element nuclear del poema, que tanca la clau per a la seua interpretació. Els símbols de Yeats provenen de referències mitològiques i culturals, o bé d’elements de la naturalesa. Temàticament, la seua obra se centra en el desconcert de l’home modern, perplex davant d’un món fragmentat i sense sentit. La creació artística es converteix en un mitjà per a trobar el camí de la veritat i la resolució del misteri de l’existència humana. Pablo Neruda (1904-1973) és un dels poetes fonamentals del segle xx. Als vint anys va publicar Veinte poemas de amor y una canción desesperada, on expressa tots els registres de la passió amorosa amb un estil poderós, farcit d’imatges molt suggestives. En Residencia en la tierra utilitza un llenguatge surrealista per a oferirnos una visió desoladora del món i d’ell mateix. El Canto general és un himne al continent americà en què Neruda ho va intentar abraçar tot: la naturalesa, la història i els homes, a qui incita a lluitar per la llibertat i la justícia. Escolteu el poema «Ítaca», de Kavafis, musicat per Lluís Llach. Paco Ibáñez ha musicat nou poemes de Pablo Neruda. Pablo Neruda. Konstandinos Kavafis. William Butler Yeats. 222 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=