La poesia i el teatre des de la segona meitat del segle xix 8 CONTEXT LITERARI Paul Valéry (1871-1945) és el màxim representant de la poesia pura. Es tracta d’una poesia que vol ser essencial, plena d’idees, sense concessions al sentimentalisme i a la retòrica. La seua carrera literària va començar sota la influència dels simbolistes, especialment de Mallarmé, però aviat el seu interés es va desplaçar de la composició de la poesia a la investigació del que és la poesia i l’art. Els seus Cahiers o quaderns de notes, que recullen les seues reflexions, comprenen 29 volums, cada un de 900 pàgines. No va ser fins al 1912 que va tornar a compondre poesia. Molts dels temes dels seus poemes, com ara la creació intel·lectual o poètica, i la relació entre la vigília i el somni, l’ésser i el coneixement, la necessitat i la contingència, deriven clarament de les seues especulacions abstractes. Al mateix temps, però, els seus versos mostren un lirisme sensual i intens. En El cementeri marí (1920), poema extens escrit en versos llargs d’una gran precisió, utilitza el mar, contemplat des d’un cementeri, com a símbol per a transmetre les seues reflexions sobre l’ésser, l’eternitat i la mutabilitat, la consciència i el destí de l’home. La poesia d’Anna Akhmàtova (1889-1966) comprén des de poemes lírics breus fins a cicles estructurats de manera complexa, com ara Rèquiem (1935-1940), obra sobre el terror stalinista, inspirada per l’empresonament del seu fill. El 1911 havia participat juntament amb altres poetes, com Ossip Maldenstam, en l’acmeisme, moviment poètic que va reaccionar al simbolisme proposant una poesia d’imatges clares amb un llenguatge modern i quotidià. El portugués Fernando Pessoa (1888-1935) es va desdoblar en la seua obra en diversos heterònims, que no són pseudònims, sinó personatges reals distints d’ell. Per a construir la pròpia imatge, va crear personatges distints, imaginant-ne la biografia i l’horòscop, independitzant-los, per a elaborar després una obra poètica distinta de la pròpia, fins al punt que el Pessoa que publica amb el seu nom és també un heterònim. A partir de 1914, va projectar la seua obra sobre tres autors ficticis que revelaven diferents aspectes de la seua personalitat poètica. Amb Alberto Caeiro mostrava la seua reconciliació amb la naturalesa a través de l’espontaneïtat expressiva i sensual; amb Álvaro de Campos, un esperit futurista proper a l’estètica de Walt Whitman, i amb Ricardo Reis, un poeta pagà i clàssic amb un treball minuciós de la sintaxi i el lèxic. El recurs als heterònims per part de Pessoa deriva de la tendència orgànica i constant vers la despersonalització i la simulació que ell mateix considerava com a clau del propi caràcter, i constitueix el testimoni de la seua crisi personal i, alhora, el reflex de l’època que li va tocar viure. Llegiu un fragment de Tal qual, diari de Paul Valéry. Mireu aquest vídeo sobre l’exposició Pessoa. Todo Arte, del Museu Reina Sofía. Paul Valéry. Anna Akhmàtova Fernando Pessoa. 221 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=