La poesia i el teatre des de la segona meitat del segle xix 8 CONTEXT LITERARI 7 LA POESIA DEL SEGLE XX Nascut a Praga (1875-1926), Rainer Maria Rilke és un dels lírics més grans de la literatura alemanya. Encara que va viatjar contínuament arreu d’Europa i que es va relacionar amb moltes personalitats de la cultura de la seua època, Rilke va ser sempre un solitari que va viure la seua dedicació a la poesia com si es tractara d’una vocació religiosa. Concebia la poesia com un mitjà per a arribar a les profunditats de l’experiència: de l’amor i de la mort, de la natura, del dolor. Amb Rilke, la poesia abandona el designi romàntic de revelar el jo íntim. Tampoc no es limita a ser l’expressió d’una veritat sabuda o creguda. El poeta es converteix en un àmbit o atmosfera en què té lloc la creació poètica: les seues experiències i la seua memòria es metamorfosen, en el poema, en una nova realitat, autònoma i objectiva. Per això molt sovint els temes dels poemes seran obres d’art (escultures, pintures), deslligades de les emocions de l’escriptor i també d’altres de més elementals com parcs, jardins, animals o escenes urbanes. Establit el 1921 a Suïssa, hi va escriure les seues obres més complexes i difícils: les Elegies de Duino i els Sonets a Orfeu. Nascudes d’una problemàtica existencial (inconsistència de la vida, caràcter inabastable dels sentiments, etc.), en aquestes obres Rilke tendeix a plantejar la poesia com a solució única del problema vital (1923). En la seua obra en prosa destaquen, sobretot, les Cartes a un jove poeta i Els quaderns de Malte, aquesta última de caràcter autobiogràfic. Juntament amb Ezra Pound, Thomas Stearns Eliot (1888-1965) va ser el renovador de la poesia anglesa moderna: des dels primers poemes substituí el llenguatge dels poetes de la fi del segle xix pel llenguatge literari de les grans ciutats del segle xx. En La terra eixorca (The Waste Land) (1922), va oferir un panorama desolador de la nostra civilització. Eliot hi va expressar l’amargor i la desesperació per les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. La forma que va escollir per expressar-ho va ser la contraposició de cites erudites amb frases d’una gran trivialitat i l’elaboració d’un teixit de mites, símbols, metàfores oníriques i al·lusions culturals, sovint en altres llengües. D’aquesta manera va expressar el desarrelament del seu esperit i el sentiment d’esterilitat i desengany de la societat d’entreguerres. El centre de l’acció és Londres, que és presentada com una ciutat irreal, plena d’amargor. Un altre llibre important seu és Quatre quartets (1944). La poesia d’Eliot es defineix pel seu hermetisme, conseqüència de l’eliminació de certs elements clau que faciliten la interpretació immediata, i també per la reducció al mínim de la veu personal del poeta i la utilització de materials temàtics erudits i de variades tradicions culturals que l’autor assimila, mescla i manipula. Davant la crisi de la seua època, Eliot actualitza la història –totes les èpoques són aquesta època– i troba en els mites antics la revelació del que és l’home modern. Llegiu el poema «Viatge dels Mags», traduït per Josep M. Jaumà, i escolteu-lo recitat en anglés per T. S. Eliot. Rainer Maria Rilke. Thomas Stearns Eliot. 220 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=