La poesia i el teatre des de la segona meitat del segle xix 8 CONTEXT LITERARI EL FUTURISME El futurisme va ser donat a conéixer pel poeta italià Marinetti. En el primer manifest futurista, que va publicar el 1909, exaltava les innovacions de la societat industrial: les màquines, les grans masses obreres, les ciutats modernes, la velocitat, l’automòbil. En el camp més específicament literari Marinetti proposava un mitjà d’expressió nou: «les paraules en llibertat», que tenien com a finalitat la destrucció del discurs tradicional i de la sintaxi i l’eliminació de la puntuació. A més, Marinetti acceptava com a única forma verbal l’infinitiu, propugnava l’abolició de l’adjectiu i de l’adverbi i el trencament de la disposició habitual del text en la pàgina, combinant signes matemàtics amb diferents tipus de lletra. Tots aquests procediments tenien com a objectiu aconseguir imatges i associacions audaces i violentes que havien de contribuir a la destrucció de les formes i els temes de la tradició literària. EL DADAISME Dadà era el nom d’un grup nascut a Zuric al voltant del poeta Tristan Tzara. Aquest moviment es va proposar de dur al terreny intel·lectual el desordre ja existent en l’àmbit social i polític de la Primera Guerra Mundial. Els dadaistes van atacar tots els fonaments de la societat occidental mitjançant l’absurd, l’atzar, el subconscient i l’humor. Dadà reivindicava la destrucció per la destrucció com una forma de crear confusió sense donar cap alternativa. Els dadaistes compartien un desig d’alliberament mental portat més enllà de la lògica, de la moral i del bon gust, que es va prolongar en el surrealisme. EL SURREALISME El moviment de més consistència entre els corrents de l’avantguarda i en molts aspectes hereu dels anteriors és el surrealisme. El 1924, André Breton, que va esdevindre el pare i el patriarca del moviment, el va definir així en el primer manifest surrealista: «Automatisme psíquic pur mitjançant el qual s’intenta expressar verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament. És un dictat del pensament, sense la intervenció reguladora de la raó, aliena a qualsevol preocupació estètica o moral.» Breton, i altres artistes com Louis Aragon i Paul Éluard, van reivindicar com a espais òptims per a la creació artística l’estat de somni i aquells moments de la vida dominats per l’espontaneïtat i la manca de control racional, en què l’individu s’allibera de les repressions imposades per la cultura burgesa. La realitat, per a Breton i els seus seguidors, havia de conjugar-se amb el somni i es constituïa en una mena de realitat absoluta. Amb aquest fi propugnaran l’escriptura automàtica, producte de la transcripció directa, sense reflexió, feta a partir de suggestions i estímuls de vegades desconeguts pel mateix artista. Un dels principis del surrealisme va ser l’exploració de l’atzar objectiu, del conjunt de coincidències i de signes que indiquen i revelen que un fet era inevitable, perquè prové d’una casualitat més profunda, d’una mecànica regida per les lleis del somni i de l’inconscient. La realitat esdevé així un immens text críptic, de valor altament poètic, la clau del qual és, per a Breton, aquest atzar objectiu. Manuscrit d’André Breton. Dadaphone, de Tristan Tzara, 1920. Manifest futurista de Marinetti. 217 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=