La poesia i el teatre des de la segona meitat del segle xix 8 CONTEXT LITERARI L’expressionisme literari té com a trets comuns la distorsió sintàctica, la deformació d’ambients com a mitjà per a manifestar les tensions espirituals i el dinamisme interior. La lírica expressionista es desenvolupà notablement durant els anys previs a la Primera Guerra Mundial. Va assumir una estètica de la lletjor i la perversitat, de la deformitat, de l’apocalipsi i de la desolació. Els nous temes tractats pels poetes expressionistes, entre els quals destaquen Georg Trakl i les primeres obres de Bertolt Brecht, són la vida a la gran ciutat, la soledat i la incomunicació, l’alienació, l’angúnia, la malaltia i la mort, el sexe i la premonició de la guerra. Georg Trakl (1887-1914), segons Claudio Magris, és el poeta més gran en llengua alemanya del nostre segle. Va publicar en vida un únic recull de poemes i en tenia a punt un altre quan va morir en un hospital militar de Cracòvia a conseqüència d’una sobredosi de cocaïna. Tenia vint-i-set anys. La curta vida de Trakl està marcada per una inadaptació radical a l’ambient burgés i és el producte més pur del grup d’escriptors de l’Imperi Austrohongarés que viuen i expressen d’una manera o altra la disconformitat amb el món feliç de la burgesia d’entreguerres que precedeix el desastre de la Primera Guerra Mundial. La poesia de Trakl és una poesia de presències inquietants, que es mouen en un món oníric que suggereix, alhora, la intensitat i l’esquematisme cromàtic de la pintura expressionista germànica i nòrdica. Els seus últims poemes ofereixen la visió apocalíptica de la guerra per mitjà d’un llenguatge distorsionat sintàcticament i per la deformació dels elements. Else Lasker-Schüler (1869-1945) va ser una de les grans veus de l’expressionisme germànic gràcies a una peculiar combinació en la seua obra de la tradició hebrea dels seus avantpassats amb els nous corrents poètics europeus del començament del segle xx. Va publicar tres obres de teatre, una sèrie de relats i uns quants reculls poètics, entre els quals es destaca sobretot El meu piano blau. El 1933 emigrà a Zuric, a causa de les amenaces del partit nazi, i més tard a Jerusalem, on va morir. La sèrie Genius va dedicar la segona temporada a Picasso, interpretat per Antonio Banderas. Georg Trakl. Les senyoretes del carrer d’Avinyó, de Pablo Picasso, 1907, Museu d’Art Modern de Nova York. EL CUBISME Desenvolupat entre el 1907 i el 1914, els orígens d’aquest moviment es remunten als anys 1906 i 1907, quan Picasso, instal·lat a París després del seu període d’aprenentatge a Barcelona, inaugura amb el quadre Les senyoretes del carrer d’Avinyó una nova manera d’entendre la representació de l’espai. El cubisme rebutja la còpia directa de la realitat; el seu objectiu és representar-ne l’estructura per mitjà d’un llenguatge formal geometritzant. En la literatura, la gran aportació del cubisme és el cal·ligrama, introduït per Apollinaire des del 1914. El cal·ligrama comporta una manera diferent d’escriure i de llegir la poesia. El poeta s’allibera de la rima, la mètrica i l’estrofisme i sotmet la distribució del text en l’espai de la pàgina al dibuix del tema exposat. 216 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=