L’antiguitat (I): literatures orientals 1 LECTURES Die Weltliteratur Una obra d’art es pot situar en dos contextos bàsics: o bé la història de la seua nació (anomenem-lo el petit context), o bé la història supranacional del seu art (anomenem-lo el gran context). Estem acostumats a considerar la música, amb tota naturalitat, en el gran context: per a un musicòleg no té gaire importància saber quina era la llengua materna d’Orlando di Lasso o de Bach; en canvi, una novel·la, com que està lligada a la llengua, en totes les universitats del món s’estudia gairebé exclusivament en el petit context nacional. Europa no ha aconseguit pensar la seua literatura com una unitat històrica i no pararé de repetir que aquest és el seu irreparable fracàs intel·lectual. Perquè, sense sortir de la història de la novel·la: és davant Rabelais que reacciona Sterne, és Sterne qui inspira Diderot, és Fielding qui invoca Cervantes incessantment, és amb Fielding amb qui es mesura Stendhal, és la tradició de Flaubert la que es prolonga en l’obra de Joyce, és en la seua reflexió sobre Joyce que Broch desenvolupa la seua pròpia poètica de la novel·la, és Kafka qui fa comprendre a García Márquez que és possible sortir de la tradició i «escriure d’una altra manera». El que acabe de dir ho va formular per primera vegada Goethe: «Avui dia la literatura nacional no representa gairebé res, entrem en l’era de la literatura mundial (die Weltliteratur) i és l’obligació de cadascun de nosaltres accelerar aquesta evolució». Vet aquí, per dir-ho d’aquesta manera, el testament de Goethe. Un altre testament traït. Perquè només cal obrir qualsevol manual, qualsevol antologia, i la literatura universal sempre hi és presentada com una juxtaposició de literatures nacionals. Com una història de les literatures! De les literatures, en plural! Milan Kundera. El teló. Tusquets (adaptació) Activitats de comprensió 13. Assenyala les particularitats de la problemàtica nacional a Europa, segons Milan Kundera. 14. Quina frase resumeix l’ideal d’Europa? 15. Explica quins són per a Kundera els dos contextos bàsics d’una obra d’art. 16. Per què diu que Europa no ha aconseguit pensar la seua literatura com una unitat històrica? 17. Explica el significat del terme alemany Weltliteratur. Activitats de comentari i de contextualització 18. Què són les sagues islandeses? 19. Busca informació sobre les principals novel·les de la literatura anglesa del segle xviii i fes-ne una exposició breu. 20. Quina és la gran època de la novel·la francesa? 21. Esmenta tres autors importants de la novel·la russa. 22. Quins autors esmenta Kundera en aquest text? A quina literatura nacional pertany cada un? En quines èpoques van escriure? François Rabelais. Miguel de Cervantes. Franz Kafka. Denis Diderot. Gustave Flaubert. Gabriel García Márquez. 19 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=