La novel·la realista i naturalista 7 LECTURES Segur que no heu sentit parlar de mi, si no heu llegit un llibre que es diu Les aventures de Tom Sawyer, però no té cap importància. El llibre va ser escrit pel senyor Mark Twain i, en essència, deia la veritat. Hi ha coses que ell va inflar, però en conjunt deia la veritat. Això no és res. Mai no he conegut ningú que no mentís alguna vegada, excepte la tia Polly o la vídua o potser fins i tot la Mary. La tia Polly –la tia Polly d’en Tomi la Mary, i la vídua Douglas, de totes elles, se’n parla en aquell llibre, un llibre verídic en la seua major part, si bé una mica inflat, com ja he dit abans. I bé, doncs, el llibre acaba de la manera següent: en Tom i jo vam trobar els diners que els lladres havien amagat a la cova i fórem rics. Ens van tocar sis mil dòlars d’or a cada u. Era impressionant de veure tot aquell pilot de diners. Ara bé, el jutge Thatcher se’ls endugué i els posà a interès: ens donava un dòlar diari a cada u durant tot l’any... més del que un vailet sabria gastar. La vídua Douglas em va afillar, creguda que em civilitzaria, però era dur estar-se tot el dia a casa, tenint en compte els costums ensopidament regulars i respectables de la vídua. De manera que, quan no ho vaig poder aguantar més, vaig tocar pirandó. Em vaig tornar a posar els meus vells parracs, em vaig tornar a ficar dins la meva bota de sucre buida, i em vaig sentir lliure i content. Però ve’t aquí que en Tom Sawyer va trobar-me i va dir que organitzaria una banda de lladres, que podria unir-m’hi si tornava a casa i portava una vida respectable. I jo, doncs, hi vaig tornar. La vídua va vessar una mar de llàgrimes i em va dir «pobre xaiet perdut» i tota una lletania d’altres coses, ara, no ho digué pas amb mala intenció. Em tornà a posar vestits nous i jo em sentia tot enfarfegat. Aleshores tornà a començar la mateixa cançó de sempre. La vídua tocava la campaneta per al sopar i tu havies d’arribar-hi a temps. Quan eres a taula, no podies posar-te a menjar de seguida, sinó que havies d’esperar que la vídua acotés el cap i remugués una estona damunt les viandes, i això que no tenien res de dolent. Bé, res excepte que tot era cuit per separat. Dins una perola plena de tota mena de coses és diferent: les coses es barregen i el suc s’escampa per tot arreu i tot surt més bo. Després de sopar va treure el seu llibre i m’explicà tot de coses d’en Moisès i els joncs, i jo vaig suar la gota per a arribar a entendre-ho, però de mica en mica m’aclarí que en Moisès havia mort feia molt de temps, de manera que ja no m’hi vaig encaparrar més, perquè a mi els morts no m’entusiasmen. Al cap d’una estona vaig tenir ganes de fumar i vaig demanar permís a la vídua. Però em va que no. Em va dir que era un costum vulgar i brut i que havia de mirar de perdre’l. N’hi ha, de gent d’aquesta mena. Agafen mania a una cosa sense entendre-hi un borrall. Heus-la aquí, amoïnada per en Moisès, que no li era res i no era de cap utilitat a ningú, perquè ja era mort –us n’adoneu?– i, en canvi, encara em criticava per fer una cosa agradable. I una altra cosa: ella prenia rapè, és clar, això estava bé, perquè ho feia ella. Mark Twain. Huckleberry Finn La Magrana. Traducció de Joan Fontcuberta HUCKLEBERRY FINN, MARK TWAIN Activitats de comprensió 96. Qui és el narrador d’aquest text? 97. Quina relació té amb Tom Sawyer? 98. Quin llibre llegia la vídua Douglas al narrador? 99. Per què no li interessava? 100. Per què la vídua Douglas no vol que fume? Què en diu Huckleberry? Activitats de comentari i de contextualització 101. Quin conflicte es planteja en aquest capítol? 102. Quins valors morals representa la vídua Douglas? Activitats de creació i difusió 103. Cerca informació i redacta una ressenya sobre aquesta novel·la de Mark Twain. 207 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=