La novel·la realista i naturalista 7 LECTURES GERMINAL, ÉMILE ZOLA Activitats de comprensió 88. Quants dies feia que havia començat la vaga? 89. On s’havia declarat la vaga? 90. Què feien els vaguistes i les seues famílies? 91. Amb quin problema immediat s’enfrontaven? 92. Quins fets s’esmenten en el seglon paràgraf que indiquen l’aturada del treball a la mina? 93. Quin era l’únic signe de vida o d’activitat que hi havia a la mina de Voreux durant la vaga? Havien passat quinze dies, i el dilluns de la tercera setmana els fulls d’assistència que s’enviaven a la Direcció indicaven una nova minva en el nombre dels obrers que anaven a treballar. Aquell matí es comptava que reprendrien la feina; però l’obstinació de la Companyia a no cedir exasperava els obrers. El Voreux, Crevecoeur, Mirou i Madeleine no eren els únics llocs que feien vaga; a la Victoire i a Feutry-Cantel, només hi baixaven la quarta part escassa dels obrers; a Saint-Thomas i tot feien vaga. De mica en mica la vaga esdevenia general. Al Voreux hi havia un gran silenci. Era la fàbrica morta, el buit i l’abandó dels grans tallers, on el treball dorm. Sota el cel gris de desembre, al llarg de les altes passeres, tres o quatre vagonetes oblidades tenien la tristesa muda de les coses. A baix, entre els pilars magres dels coberts, els estocs de carbó s’esgotaven tot deixant veure la terra nua i negra mentre la provisió de fusta s’anava podrint amb les pluges. A l’embarcador del canal havia romàs una xalana mig carregada i com adormida en l’aigua tèrbola; i damunt el terraplè desert, els sulfurs descomposts del qual fumejaven malgrat la mullena, hi havia un carro que dreçava els braços malenconiosament. Els edificis eren el que més s’embotia: la sala dels sedassos amb les persianes tancades, la torre a la qual ja no pujava la cridòria de baix, i la cambra refredada dels generadors i la xemeneia gegantina, massa ampla per al poc fum que s’hi feia. La màquina d’extracció només s’encenia al matí. Els palafreners baixaven el menjar per als cavalls, i només els capatassos treballaven al fons de la mina com uns simples obrers vetllant que les vies no es fessen malbé, com passa tot seguit que no funcionen i no se’n té cura; després, a partir de les nou, tot el servei es feia per les escales. I al damunt d’aquesta mort dels edificis, embolcallats amb una capa de pols negra, només hi havia, com sempre, la bomba de vapor que esbufegava tot deixant escapar llargament l’alè: allò era l’única vida que hi havia a la fossa, car les aigües l’haurien destruïda si aquell esbufec s’hagués aturat. Al seu davant, damunt el planell, la colònia dels Dos-Cents Quaranta també semblava morta. El prefecte de Lilla hi havia anat i els gendarmes havien recorregut les carreteres; però, davant la tranquil·litat dels vaguistes, el prefecte i els gendarmes se n’havien tornat a casa. Per no anar a la taverna els homes es passaven el dia dormint, i les dones, com que no prenien tant de cafè, esdevenien més raonables, menys xerraires i menys busca-raons; fins les colles de criatures semblaven saber de què anava, i eren tan assenyades que corrien descalces i es bufetejaven sense fer soroll. Era la consigna, el mot d’ordre, repetit de boca en boca: hom volia tenir seny. Tot i això, la casa dels Maheu era un continu vaivé de gent. A títol de secretari, Étienne hi repartia els tres mil francs de la caixa de previsió entre les famílies necessitades; després havien arribat de diverses procedències alguns centenars de francs, producte de subscripcions i de captes. Ara, però, tots els cabals s’esgotaven, els obrers ja no tenien diners per a sostenir la vaga, i la fam ja era allí, amenaçadora. Émile Zola. Germinal. Proa. Traducció d’Alfons Maseras Activitats de comentari i de contextualització 94. Com aconsegueix el narrador descriure la mina com si fos un ésser viu? 95. Identifica totes les personificacions i metàfores que fa servir el narrador en el segon paràgraf. Després, comproveu amb la parella que coincidiu. 206 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=