La novel·la realista i naturalista 7 LECTURES Es va fer un silenci. –El temps passa de pressa, però aquest lloc és molt avorrit! –va dir ella sense mirar-lo. –Tothom diu que ací s’avorreix. La gent que viu a Beliovo o a Ljidra no diuen que allò és avorrit, però quan arriben ací només saben dir: «Oh, quin avorriment! Uf, quina polseguera que hi ha!». Com si vingueren de Granada! Ella va esclafir el riure. Van continuar menjant en silenci, com dos estranys, però, acabat el dinar, van passejar plegats i ben aviat ja parlaven confiadament, amb lleugeresa, com dues persones que se senten lliures i satisfetes i a qui tant fa el que diuen o cap on van. Passejaven i comentaven la claror estranya que hi havia sobre el mar; l’aigua tenia un to lila, suau i càlid, i la lluna hi escampava unes bandes daurades. Van parlar de la xafogor que feia després d’un dia de calor. Gúrov li va explicar que venia de Moscou, que s’hi havia graduat en arts, però que treballava en un banc; que havia estat en una companyia d’òpera, com a cantant, però que ho havia deixat; que tenia dues cases a Moscou... D’ella es va assabentar que havia estat educada a Sant Petersburg, però que vivia a S. Que s’havia casat, feia ja dos anys, i que encara s’estaria un mes a Jalta, on potser també vindria el seu marit, perquè necessitava una mica de descans. No li va saber dir del cert si el marit tenia un càrrec al govern civil o al consell provincial, i aquella ignorància la divertia. Gúrov també es va assabentar que ella es deia Anna Serguéievna. Més tard, a l’habitació de l’hotel, va pensar en ella; pensava que demà la tornaria a veure. No podia ser d’una altra manera. Quan es va gitar, va pensar que fins feia poc aquesta dona estudiava a l’institut, igual que la seua pròpia filla. Va recordar la seua timidesa i inexperiència, que s’amagaven darrere del seu somriure, la seua manera de parlar amb un estrany. Devia ser la primera vegada que estava sola, que algú la mirava amb curiositat i interès, la primera vegada que li semblava endevinar intencions secretes en les paraules de la gent... Va recordar el seu coll esvelt i delicat, i els bonics ulls grisos. «Però hi ha alguna cosa que fa llàstima, en aquesta dona», va pensar, i es va quedar adormit. La serp blanca. Una antologia del conte modern. Tàndem Edicions Activitats de comentari i de contextualització 83. Quin punt de vista del narrador fa servir Txékhov en aquest relat? 84. En quin personatge es focalitza el punt de vista del narrador? Justifica la teua resposta. 85. Quan s’assabenta el lector de qui era la dama del gosset? 86. Resumeix les característiques de Gúrov com a personatge. 87. Compareu aquesta escena amb la del capítol 30 d’Anna Karènina de Tolstoi. Quines diferències i quines semblances hi trobeu? Activitats de comprensió 77. Què va pensar Gúrov quan va veure per primera vegada la dama del gosset? 78. Resumeix la informació que dona el narrador sobre Gúrov. 79. Com entra en contacte amb Anna? 80. Què s’expliquen tots dos de les seues vides? 81. Què suggereix sobre la personalitat de Gúrov el fet que havia volgut convertir-se en un cantant d’òpera? 82. Quines reflexions fa Gúrov sobre Anna? 205 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=