La novel·la realista i naturalista 7 LECTURES NORD I SUD, ELIZABETH GASKELL La Margaret i el seu pare se’n van tornar cap a casa. Era una nit agradable, els carrers eren nets, i ella portava el vestit blanc de seda com la Leezie Lindsay duia el de setí verd a la balada, «arromangat fins als genolls»; caminava amb el pare, a punt de posar-se a ballar pel revifament que li provocava l’aire nocturn, fresc i pur. –Em fa l’efecte que en Thornton no les té totes, pel que fa a aquesta vaga. L’he vist molt amoïnat, aquesta nit. –Seria estrany si no ho estiguera. Tanmateix, ha parlat amb la mateixa sang freda de sempre als altres, quan hi ha hagut desacords, just abans que ens n’anàrem. –Igual que a la sobretaula. N’hauria de passar una de molt grossa, per a torbar-lo i que deixara de parlar amb serenitat; però per la cara que fa, sembla preocupat. –Jo ho estaria, si fora ell. Deu ser conscient de la ràbia creixent i l’odi mal contingut dels seus treballadors, que el veuen com un «home dur», com diu la Bíblia; no tant perquè siga injust, sinó més aviat insensible: té les opinions molt clares i valora els seus «drets» com no ho hauria de fer cap ésser humà, tenint en compte el que tant nosaltres com els nostres drets insignificants som a ulls de l’Omnipotent. M’alegre que l’hages trobat angoixat. Quan em recorde d’en Boucher, comportant-se i parlant com si haguera embogit, no puc suportar pensar en la indiferència del senyor Thornton. –En primer lloc, no estic tan convençut com tu que aquest Boucher estiga en unes dificultats tan grans; no pose en dubte que en aquell moment ho estiguera passant malament. Però sempre arriba un subministrament misteriós de diners des dels sindicats; i, pel que me n’has dit, queda força clar que és un home molt sentit i que té tendència a fer escarafalls. –Diantre, pare! –Home, només intente fer justícia al senyor Thornton, que sospite que té una manera de fer més aviat oposada a la d’en Boucher; és un home massa altiu per a demostrar els seus sentiments. Té la mena de caràcter que, d’entrada, m’hauria pensat que admiraries, Margaret. –I l’admire, o ho hauria de fer; però no tinc tan clar com tu que aquests sentiments existisquen. És un home de caràcter molt fort, i d’un intel·lecte inusual, si tenim en compte les poques oportunitats que ha tingut. –No tan poques. Ha tingut una vida pràctica des de molt jove; s’ha vist obligat a tenir criteri i domini de si mateix. Tot això desenvolupa una part de l’intel·lecte. És clar que li caldria tenir més coneixement del passat, perquè és el fonament real que es necessita per a conjecturar sobre el futur; però és conscient d’aquesta mancança, se n’adona, i això ja és molt. Tens molts prejudicis contra el senyor Thornton, Margaret. –És el primer exemplar de fabricant, de persona involucrada en el comerç, que he tingut l’oportunitat d’estudiar, pare. És com la primera vegada que tastes olives: m’has de deixar fer ganyotes mentre les mastegue. Elizabeth Gaskell. Nord i sud. Viena Edicions. Traducció d’Alba Barat Vilà 194 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=