La novel·la realista i naturalista 7 CONTEXT LITERARI Memòries de la Casa Morta, en què rememora les seues experiències al presidi d’Omsk. Aquesta obra, comparada per Turguénev amb l’Infern de Dante, va causar una impressió extraordinària. Poc després va publicar els Apunts del subsol. El seu solitari protagonista, un funcionari amargat, és un nihilista que descobreix el rerefons fosc i destructiu de l’home racional i social. Aquesta obra es pot considerar el preludi a la seua obra madura, que culmina en Crim i càstig, L’idiota, Dimonis i Els germans Karamàzov. Els personatges d’aquestes novel·les són éssers turmentats pel seu sentiment de culpabilitat, preocupats pel seu destí, capaços de sacrificar-se i de cometre els actes més brutals, des de cristians humils i modestos fins a llibertins cínics, passant per nihilistes autodestructius i intel·lectuals rebels. ANTON TXÉKHOV Va nàixer el 1860 a Taganrog, i era el tercer d’una família de sis germans. El seu avi patern havia estat un serf enriquit que va aconseguir comprar la seua emancipació. Son pare, propietari d’una botiga, era un home rígid i intolerant, que va tractar amb brutalitat els seus fills. El 1876, el negoci del pare va fer fallida i la família es va traslladar a Moscou, però Txékhov es va quedar a Taganrog per acabar els estudis de secundària. Després es va traslladar també a Moscou i es va reunir amb la família, de la qual aviat es va convertir en el suport econòmic, escrivint contes de caràcter còmic o satíric que es publicaven en revistes. El 1880 va iniciar la carrera de medicina, que va acabar el 1884, el mateix any en què se li va declarar la tuberculosi que li llevaria la vida. Poc després d’acabar els estudis de medicina, l’obra de Txékhov va experimentar un canvi important. El 1886, el crític Dmitri Grigoròvitx li va escriure una carta en què reconeixia el valor dels seus contes periodístics, però li exigia que intentara una obra de més gran ambició artística. En la seua resposta, Txékhov va escriure: «Fins ara he tractat el meu treball literari amb massa lleugeresa, amb negligència, sense reflexionar», i afegia que «tota l’esperança es troba en el futur. No tinc més que vint-i-sis anys. Potser encara tinc temps de fer alguna cosa, encara que el temps passe tan de pressa». La nova consciència estètica que regirà a partir d’ara la seua voluntat creativa es projectarà també sobre la seua producció teatral, que va renovar el teatre europeu. Durant la dècada dels noranta, la importància de l’obra de Txékhov va ser reconeguda unànimement. La malaltia el va obligar a romandre durant períodes de temps llargs en sanatoris i, més tard, a Jalta. No obstant això, durant el 1892 va participar activament en la lluita contra la fam i l’epidèmia de còlera que assolava el país. El 1898 va conéixer Olga Knipper, actriu que va representar diverses obres seues i amb qui es va casar el 1901. Va morir el 2 de juliol del 1904 al balneari alemany de Badenweiler. La influència de Txékhov en el conte modern ha estat immensa, i n’ha afectat tant la forma com la temàtica. Txékhov va abandonar la noció tradicional d’argument, resolt en un final inesperat, i va centrar els seus relats en episodis estàtics, en fragments de realitat. Exteriorment a penes passa res; però per davall han ocorregut canvis, revelacions, crisis. Entre l’inici i el final desdibuixats, hi ha com una boira, un conjunt de detalls que poden al·ludir o no a un tema que es destaca en una trama també vaga. Més important que l’argument és l’atmosfera que s’hi crea. 8 LA NOVEL·LA NORD-AMERICANA Cap a mitjan segle xix van aparéixer, en un breu espai de temps, un gran nombre d’obres mestres que van consolidar la literatura nord-americana. En la dècada dels 40, Edgar Allan Poe (1809-1849), estudiat en la seqüència anterior, va publicar els seus contes i novel·les més importants. El 1850, Nathaniel Hawthorne (1804-1864) va publicar la seua novel·la més coneguda, La lletra escarlata, i un any després va aparéixer Moby Dick, de Herman Melville (1819-1891), que s’ha considerat sovint una simple novel·la d’aventures, però que en realitat és una anàlisi profunda dels drames que commouen la consciència humana. La lluita entre un home enfollit i una balena blanca ferotge pren un significat simbòlic: l’enfrontament entre el bé i el mal o entre dos mals contraris. Mark Twain, pseudònim de Samuel Clemens (1835-1910), va saber convertir en literatura la seua rica experiència vital. En Les aventures de Tom Sawyer, relata les malifetes i els somnis d’un grup de xiquets. Un d’ells, més gran i una mica misteriós, seria el protagonista de la seua millor novel·la, Huckleberry Finn, que narra la seua fugida pel riu Mississipí en companyia d’un esclau fugitiu. Llegiu el conte «El gros i el prim», d’Anton Txékhov. Anton Txékhov. Mark Twain. Mireu el tràiler de Moby Dick, pel·lícula de John Huston inspirada en la novel·la de Herman Melville. 187 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=