La novel·la realista i naturalista 7 CONTEXT LITERARI GUY DE MAUPASSANT Va nàixer a Miromesnil, Normandia, el 1850. Els seus pares es van separar quan encara era un infant i va passar una adolescència despreocupada sota la vigilància indulgent de sa mare. El lloc de son pare va ser ocupat en alguna mesura pel novel·lista Gustave Flaubert, que havia estat amic de la senyora Maupassant durant molts anys. Sota la tutela de Flaubert, el jove Maupassant va seguir un aprenentatge estricte de l’ofici literari; al mateix temps, va començar a treballar com a funcionari. Poc després va entrar en contacte amb membres de l’escola naturalista i va col·laborar amb Zola i quatre dels seus deixebles en la publicació, el 1880, d’un volum de relats sobre la guerra francoprussiana, Soirées de Médan. El relat de Maupassant, Bola de greix, era tan superior als altres que el seu prestigi com a escriptor es va establir immediatament. Durant els onze anys següents, Maupassant va publicar més de tres-cents contes i sis novel·les. Va ser un entusiasta tant de l’activitat literària com de la física. L’encant del camp i del Sena, la camaraderia de la joventut, el plaer de pescar, nadar i remar apareixen vívidament en la seua obra. Alguns dels seus últims relats tracten d’al·lucinacions fantàstiques, les quals reflecteixen el col·lapse de la salut mental de Maupassant, atribuïble a la sífilis. Els últims díhuit mesos de la seua vida va restar internat en un manicomi, on va morir el 1893. Molts dels relats de Maupassant retraten el món dels camperols i els pescadors de Normandia a partir dels seus records de joventut, o el dels funcionaris, que va observar de ben prop mentre va treballar com a funcionari governamental a París. Altres relats, de caràcter fragmentari i anecdòtic, tracten de la brutalitat de la guerra o d’encontres sexuals inesperats. La realitat que exposen els seus contes inclou l’estrany i l’inexplicable, així com els elements més familiars de la mediocritat i la hipocresia. Les seues incursions en el món sobrenatural i les al·lucinacions són únicament els trets més sorprenents d’un escriptor més conegut per la seua capacitat d’observació desapassionada de la societat. Des de Bola de greix, l’obra de Maupassant es pot considerar en bona part una sàtira de les classes mitjanes –els financers, els buròcrates, el clero. La seua intenció era desinflar les pretensions de la gent que fa tots els possibles per guardar les aparences. Per això en molts dels seus contes més coneguts apareixen personatges que s’han d’esforçar al màxim per mantindre les aparences en circumstàncies difícils. Li agrada mostrar-los en moments crítics, quan, per exemple, la por de perdre una herència entra en conflicte amb el sentit del respecte pel moribund, o quan una família –com en el conte El meu oncle Jules–, que s’ha vanat dels mítics milions que un dels seus membres ha fet a Amèrica, se’l troba venent ostres en un vaixell i queda aterrida per si els reconeix. ÉMILE ZOLA El cicle novel·lístic d’Els Rougon-Macquart (1871-1893), d’Émile Zola, és el principal monument del moviment naturalista francés. El subtítol d’aquest cicle, Història natural i social d’una família sota el Segon Imperi, suggereix dos propòsits estretament lligats: encarnar en la ficció nocions científiques sobre la determinació de la conducta humana per l’herència i el medi, i utilitzar les possibilitats realistes i simbòliques d’una família per a descriure críticament determinats aspectes d’una societat malalta. En Germinal (1885) va descriure una comunitat de miners esclavitzats des del naixement fins a la mort per un sistema remot i inexorable. Per a Zola, el novel·lista ha de verificar sobre la realitat humana el determinisme, el mecanicisme i el materialisme evolucionista que la ciència observa en el món físic i biològic. De tota manera, les seues novel·les no es poden considerar una simple il·lustració d’aquestes idees. Són, de fet, si no la creació imaginària més poderosa després de la de Balzac, la més al·lucinada i la més visionària. Zola va ser el primer a sentir d’una manera èpica l’adveniment de la civilització industrial, de les ciutats obreres, de la misèria i la lluita del proletariat. Tràiler de la sèrie Germinal. Guy de Maupassant. Émile Zola. 184 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=