La novel·la realista i naturalista 7 CONTEXT LITERARI HONORÉ DE BALZAC Honoré de Balzac (1799-1850) va viure obsedit pel somni de crear una gran obra –a la qual finalment va posar el títol de Comèdia Humana–, formada per un vast conjunt de novel·les relacionades entre elles per la reaparició dels mateixos personatges. Per a Balzac, aquest cicle novel·lístic no havia de ser solament el reflex d’un món, sinó que ell mateix havia de constituir un univers total. Aquesta gran obra presenta una penetrant descripció de la societat francesa sorgida de la revolució del 1789, caracteritzada pel declivi de la noblesa, l’eufòria de la burgesia, l’omnipotència dels diners i l’ascensió social dels plebeus ambiciosos i sense escrúpols, en un clima de feroç individualisme. Balzac tenia una visió absolutament pessimista de la nova societat posterior a la Revolució, que veu com un món pragmàtic que es mou únicament per interessos materials. Balzac s’esforçava per posar en relleu en les seues novel·les que tot –personatges, esdeveniments, ambients– està profundament relacionat. La simple narració d’uns fets no proporcionava la veritat dels personatges que els van protagonitzar. Per tant, les descripcions, detallades i extenses, són necessàries per a aclarir aspectes del caràcter dels personatges o de les seues accions. Un altre dels elements fonamentals en la construcció de les seues novel·les és el del contrast, que es planteja entre personatges antagonistes en tots els sentits –físic, emocional i social–, però que també és visible en l’oposició entre la vida frenètica de París i l’immobilisme de la província, com dos mons absolutament separats i allunyats. GUSTAVE FLAUBERT Gustave Flaubert va nàixer el 1821. Per part de son pare, descendia d’una família de la Xampanya molt vinculada a la professió de veterinari i a la ciència en general. Per línia materna, la seua ascendència era normanda, i va ser en aquesta regió on va viure tota la vida. Va fer alguns viatges a Orient i al nord d’Àfrica, i també va passar temporades a París, on es va relacionar amb autors com Ivan Turguénev o George Sand, pseudònim de l’escriptora Aurore Dupin. El 1851 va iniciar la redacció de Madame Bovary, i el 1856 va començar a publicar-se per entregues amb gran èxit. L’obra li va valdre un procés per ofensa a la moral i a la religió del qual, finalment, va eixir absolt. La novel·la següent, Salambó, del 1863, és una narració històrica, exòtica i sensual, ambientada en la ciutat de Cartago. Del 1874 és La temptació de sant Antoni, basada en la llegenda de les temptacions a què es va enfrontar el fundador de les comunitats cristianes en el desert. Altres obres que cal destacar són L’educació sentimental (1869) i Bouvard i Pécuchet (1881), inacabada i editada pòstumament. Madame Bovary és la història d’Emma, una dona bella, jove i frustrada en el seu matrimoni que somia amb una existència marcada pel luxe, les grans passions i els entreteniments propis de la classe alta. El xoc amb la realitat prosaica, mediocre i vulgar de l’existència quotidiana és la causa que busque l’evasió en l’adulteri i el luxe. Un tret característic d’aquesta obra és l’ús per part de l’autor de l’anomenat estil indirecte lliure. Aquest recurs narratiu serveix al narrador en tercera persona per a plasmar el pensament dels personatges sense intervindre directament, amb la qual cosa s’aconsegueix una impressió de neutralitat i de versemblança. Madame Bovary és el primer exemple de novel·la com a creació altament artística, que té al mateix temps la voluntat d’observar i de reproduir la realitat tal com és, sense disfresses, sense dramatització i sense idealització. Fins i tot es pot dir que Madame Bovary és el manifest d’aquest realisme, ja que constitueix, com Don Quixot, una crítica de la novel·la: la mort miserable d’Emma és la condemna i l’agonia de la novel·la romàntica. La matèria central de Madame Bovary és l’univers gris de l’home sense qualitats. Honoré de Balzac. Gustave Flaubert. 183 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=