El romanticisme 6 UNA MIRADA ACTUAL Les idees de Rousseau es trobaven a l’atmosfera de l’època; ell es limità a expressar allò que sabien molts dels seus contemporanis, és a dir, que es trobaven amb la necessitat d’elegir entre el voltairianisme, amb la seua racionalitat i la seua respectabilitat, o l’abandonament de les tradicions històriques, per a començar de bell nou. En tota la història de la cultura europea no hi ha cap relació personal de significació simbòlica més profunda que la relació entre Voltaire i Rousseau. Aquests dos contemporanis, bé que no membres de la mateixa generació, relacionats per innombrables llaços materials i personals, amb amics i partidaris comuns, participants l’un i l’altre en una comesa literària tan ideològicament definida com era l’Encyclopédie, i considerats els precursors més influents de la Revolució, es trobaven als dos costats del gran corrent que separava l’Europa moderna, individualista i anàrquica d’un món en què no havien desaparegut encara del tot els lligams de la vella cultura formalista. El naturalisme de Rousseau implica la negació de tot allò que Voltaire considerava la quintaessència de la civilització i, sobretot, la negació de les limitacions d’un subjectivisme que, en la seua opinió, només era permissible mentre fora conciliable amb les regles de la decència i del respecte d’un mateix. Fora d’algunes formes de la poesia lírica, abans de Rousseau els escriptors només havien arribat de manera indirecta a parlar d’ells mateixos; en canvi, després d’ell, els escriptors no parlen pràcticament d’altra cosa i ho fan de la manera més lliure i més oberta. D’aquesta època prové la idea d’una literatura viscuda i confidencial, d’una literatura que atenyé amb Goethe una importància decisiva quan declarà que totes les seues obres eren, únicament, «fragments d’una gran confessió». La pruïja d’autoobservació i d’autoadmiració en la literatura, i la idea que una obra és molt més autèntica i convincent com més directament revela la personalitat de l’autor, són també part de l’heretatge intel·lectual de Rousseau. Durant els cent cinquanta anys posteriors, totes les obres importants de la literatura europea porten l’empremta d’aquest subjectivisme. Werther, René, Obermann, Adolphe i Jacopo Ortis són els successors de Saint-Preux: però també ho són els protagonistes de novel·les posteriors, des del Lucien de Rubempré, de Balzac, el Julien Sorel, de Stendhal, el Frédéric Moreau i l’Emma Bovary, de Flaubert, al Pierre de Tolstoi, el Marcel de Proust i el Hans Castorp de Thomas Mann. Tots pateixen de la mateixa discrepància entre el somni i la realitat i són víctimes del mateix conflicte entre les seues il·lusions i la vida pràctica i vulgar de la burgesia. Aquest motiu s’expressa, per primera vegada, a Werther –i cal recordar l’impacte d’aquesta nova experiència per a comprendre l’extraordinària impressió que l’obra causà sobre el públic contemporani. Arnold Hauser. Història social de l’art i la literatura. Edicions 62 Activitats de comprensió 1. Quins aspectes comparteixen l’obra i la personalitat de Voltaire i Rousseau? 2. Assenyala les diferències que els oposaven. 3. Quina és per a Hauser la característica fonamental de la literatura romàntica? 4. Indica els motius temàtics que s’expressen per primera vegada en el Werther de Goethe. Activitats de comentari i de contextualització 5. Enumera els personatges i els autors novel·lístics esmentats per Hauser en aquest text. Busca informació sobre cada un d’ells i redacta’n una caracterització breu. 6. Creus que l’influx del romanticisme perdura en la literatura i en les arts actuals? Justifica la resposta. 7. En l’article de Hauser no s’esmenta cap escriptora. A què creieu que es deu això? Debateu-ho. 8. Tant Emily Brontë com Charlotte Brontë van publicar les seues respectives novel·les amb els pseudònims Ellis Bell i Currer Bell. Raona per què ho van fer. 176 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=