El romanticisme 6 LECTURES LA CAIGUDA DE LA CASA USHER, EDGAR ALLAN POE Durant tot un dia tapat, gris i silenciós de la tardor d’aquell any, quan els núvols flotaven anguniosament baixos al cel, passava amb el meu cavall, sol, per una extensió de terra ben trista, i quan les ombres de la nit començaven a fer acte de presència, em vaig trobar a les envistes de la desolada Casa d’Usher. No sé com va ser, però en fer-li la primera ullada a l’edifici, es va apoderar del meu esperit un sentiment de malenconia insofrible. Dic insofrible perquè no l’atenuava cap altre sentiment mig agradable, per la seua poesia, d’aquells que empra la ment per a rebre fins i tot les imatges naturals més dures d’allò desolat i terrible. Vaig mirar l’escena que tenia al davant –la casa i els elements senzills del paisatge que l’envoltava, les parets tristes, les finestres buides que semblaven ulls, uns pocs joncs pudents i uns quants troncs blancs d’arbres podrits– amb una depressió profunda de l’ànima que només podia comparar-se adequadament amb una única sensació terrenal: la ressaca de l’opi, l’amarga recaiguda en la vida diària, l’horrible caiguda del vel. Era una gelor, un defalliment, un emmalaltiment del cor, una tristesa sense pal·liatius de la ment que cap punxada de la imaginació podia transformar en quelcom de sublim. Què era –vaig parar-me a pensar–, què era allò que tenia la Casa d’Usher que tant m’acovardia? Era un misteri al qual no podia trobar-li solució, com tampoc no podia enfrontar-me a les fantasies tètriques que poblaven el meu pensament. Em vaig veure forçat a conformar-me amb la conclusió insatisfactòria que, tot i que, sens dubte, hi ha combinacions de coses molt senzilles i naturals que tenen el poder d’afectar-nos així, l’anàlisi d’aquest poder rau en consideracions que se’ns escapen. Era possible, vaig pensar, que una simple reordenació dels elements de l’escena, dels detalls de la imatge, fora suficient per a modificar, o potser per a destruir, la seua capacitat d’impressionar-me dolorosament; i actuant d’acord amb aquesta idea, vaig estirar-li la brida al cavall i el vaig dirigir cap a la vora abrupta d’un petit estany de muntanya negre i llòbrec, d’aigües tranquil·les i brillants, que hi havia al costat de la casa, i vaig contemplar, però amb una esgarrifança més intensa que abans, les imatges reflectides i invertides dels joncs grisos, dels troncs horribles i de les finestres buides que semblaven ulls. Tot i això, em proposava passar unes setmanes en aquesta mansió tan malencònica. El propietari, Roderick Usher, havia estat un dels meus companys inseparables de la infància, encara que havien passat molts anys des que ens havíem vist per última vegada. Però feia poc m’havia arribat, a un lloc llunyà del país, una carta, una carta seua que, pel seu caràcter desesperadament urgent, només admetia una resposta en persona. La cal·ligrafia denotava agitació nerviosa. Qui havia escrit la carta parlava d’una malaltia física greu, d’un trastorn mental que l’anguniejava, i d’un desig sincer de veure’m, ja que jo era el seu millor amic personal, per no dir l’únic, amb la intenció d’aconseguir, gràcies al meu bon humor, alleujar la seua malaltia. Era la manera de dir tot açò, i més coses, i l’aparent serietat que acompanyava la seua petició, el que no em va deixar cap dubte, i vaig acceptar conformement el que continuava semblant-me una petició del tot estranya. Edgar Allan Poe. «La caiguda de la casa Usher», dins de Relats de terror. Bromera Activitats de comprensió 81. Qui era Roderick Usher? Per què va demanar al personatge narrador que acudira a sa casa? 82. Quin sentiment desperta en aquest la contemplació de la casa Usher? 83. Amb què compara aquest sentiment? I les finestres de l’edifici? 84. Quin sentiment experimenta quan torna a veure la imatge de l’edifici i de l’entorn reflectida a l’estany? Activitats de comentari i de contextualització 85. Indiqueu tots els elements que apareixen en el text que creen una impressió de desolació i tristesa. Quin element us sembla més inquietant? Per què? 86. Els contes de Poe parteixen de temes romàntics, molt lligats a la novel·la gòtica. Justifica aquesta afirmació a partir del comentari del text. 175 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=