El romanticisme 6 LECTURES JANE EYRE, CHARLOTTE BRONTË De tant en tant, anava a caminar sola pel parc, o baixava fins al reixat i mirava el camí entre els barrots, o –aprofitant que l’Adèle jugava amb la mainadera i la senyora Fairfax feia gelea al rebost– pujava els tres rams d’escala, alçava la trapa de les golfes i, un cop a la teulada, mirava al lluny per sobre dels camps i els turons d’aquell paisatge limitat i resseguia amb la mirada l’horitzó imprecís. En tots aquells moments jo anhelava una visió que sobrepassés aquell límit, que pogués arribar al món atrafegat, a les ciutats, a les regions plenes de vida que coneixia de referència però que no havia vist mai. En aquells moments desitjava més experiència de la vida de la que tenia, més relacions amb altra gent, més coneixences de personalitats diferents de les que tenia al meu abast. Valorava les qualitats de la senyora Fairfax i de l’Adèle, però creia en l’existència d’altres menes de bondat més vívides, i volia poder veure allò en què creia. ¿Qui m’ho pot retreure? Molta gent, sens dubte; i em diran que soc una inconformista. No ho podia evitar. Era inquieta de mena. De vegades fins a punts dolorosos. Llavors, el meu únic consol era caminar pel corredor de la tercera planta, amunt i avall, emparada pel silenci i la solitud del lloc, i deixar que la imaginació s’encantés amb qualsevol visió resplendent –i, de fet, n’hi havia moltes de fulgurants–; deixar que el cor es gronxés amb aquell moviment exultant que, si d’una banda l’inflava d’ànsia, de l’altra l’expandia de vida. I el que més m’agradava era parar l’orella interna a un conte que no s’acabava mai, un conte creat per la meua imaginació en narració contínua, que jo atiava amb tota mena d’incidents, de vida, d’ardor, de sentiments que desitjava i no tenia a la vida real. És inútil dir que els éssers humans n’haurien de tenir prou amb una vida tranquil·la. Necessiten acció. I si no en tenen, se la inventen. Milions de persones estan condemnades a un destí més tranquil que el meu, i milions de persones estan en revolta silenciosa contra la seua sort. Ningú no sap quantes rebel·lions, a part de les rebel·lions polítiques, fermenten en les masses de vida que poblen la terra. Se suposa que, en general, les dones són reposades; però les dones tenen els mateixos sentiments que els homes; necessiten exercitar les seues facultats, i un camp per posar en pràctica els esforços, igual que els seus germans masculins. Pateixen si estan sotmeses a restriccions massa rígides, a un estancament absolut, de la mateixa manera que patirien els homes; i els seus companys privilegiats demostren que tenen una mentalitat molt tancada quan els diuen que s’han de limitar a fer púdings i a fer mitja, a tocar el piano i a brodar bosses. És molt desconsiderat condemnar-les, o riure-se’n, si volen fer més coses, o aprendre més del que el costum ha establert com a necessari per a les del seu gènere. Charlotte Brontë. Jane Eyre Viena Edicions Activitats de comprensió 75. Quins adjectius fa servir la narradora per a definir la seua personalitat? Quins altres adjectius hi podries afegir? 76. Amb quina expressió es refereix als homes? 77. Segons la narradora, quines activitats eren considerades pels homes adequades per a les dones? 78. Què ha establit, segons ella, el que és necessari per a les dones? Activitats de comentari i de contextualització 79. Busqueu informació i redacteu una biografia breu de Charlotte Brontë. Es pot traçar algun paral·lelisme entre la narradora de Jane Eyre i l’autora? Expliqueu-ho. 80. Compara la personalitat del personatge narrador de Jane Eyre amb la de Faust i la del doctor Frankenstein. Quines diferències i semblances hi trobes? Coneix millor la novel·la de Charlotte Brontë llegint l’article «Un conte de fades gòtic», de Marina Porras. 174 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=