El romanticisme 6 LECTURES William Wordsworth. Dos homes contemplant la lluna, Caspar David Friedrich, 1819. 35 cm × 44 cm, oli sobre llenç. Dresde, Gemäldegalerie. Nocturn El cel està cobert d’una vasta i espessa nuvolada, feixuga i trista, blanca de la lluna que, esborradissa, rere el vel es mostra, cenyit cercle somort, amb llum tan feble que ni una ombra entreveia el sòl de terra –sigui de roca o planta, d’arbre o torre. De sobte, un llampegueig meravellós sorprèn el vianant que, solitari, medita en el camí, l’esguard distret en terra; aixeca els ulls –la nuvolada s’esquinça– i veu enlaire, damunt seu, la lluna clara, i l’esplendor del cel. Navega per l’obscura volta blava, seguida de milers d’estels que, vius, menuts, brillants, el fosc abisme creuen amb ella; que rabents es fan enllà, sense esvair-se! El vent sorolla l’arbre, però ells callen; fan el seu camí, immesurablement distants; la volta, bastida amb aquests núvols blancs, enormes, enfondeix el seu fons inescrutable. Al capdavall es clou la visió, i la ment, no insensible a tal delícia que a poc a poc en calma s’assossega, es recull en l’escena gloriosa. William Wordsworth L’Abadia de Tintern i altres textos Llibres del Mall Traducció de Miquel Desclot WILLIAM WORDSWORTH 170 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=