El romanticisme 6 LECTURES FRANKENSTEIN, MARY SHELLEY Activitats de comprensió 28. Enumera les expressions que fa servir el narrador per a referir-se a l’ésser que havia creat. 29. Quins sentiments va experimentar el doctor Frankenstein? Per què? 30. Quines característiques físiques en destaca? 31. Durant quant de temps havia treballat el doctor Frankenstein per a infondre vida en un cos inanimat? En quin moment del dia va veure acomplit el seu treball? 32. Quin somni va tindre en adormir-se? Quina relació té amb el monstre que havia creat? Activitats de comentari i de contextualització 33. Compareu els personatges de Faust i el doctor Frankenstein. 34. Per què el títol de la novel·la de Mary Shelley al·ludeix a Frankenstein com un nou Prometeu? 35. Quin problema ètic planteja la novel·la? Una lúgubre nit de novembre vaig veure l’acompliment dels meus treballs. Amb una ansietat que arribava al paroxisme, vaig reunir al meu voltant els instruments creadors de l’existència per tal d’infondre una espurna vital a l’ésser inanimat que jeia als meus peus. Ja era la una de la matinada; la pluja queia tristament contra els vidres i la meua espelma era a punt de consumir-se del tot quan, a la dèbil llum de la flama mig extingida, vaig veure com s’obrien els ulls grocs i apagats de la criatura, com respirava dificultosament, i agitava convulsivament els membres. ¿Com puc descriure les emocions davant d’aquell fet, o dibuixar l’infeliç que amb tants infinits treballs i atencions m’havia dedicat a formar? Els seus membres eren proporcionats, i li havia seleccionat uns trets bells... Bells? Déu meu! Amb prou feines si la pell groguenca li cobria l’obra de músculs i artèries que hi havia sota; els cabells eren negres, lluents i abundants; aquests detalls, però, no feien sinó contrastar més terriblement amb els ulls aquosos, que semblaven gairebé del mateix color blanc que les òrbites que els allotjaven, amb la pell arrugada i amb els llavis rectes i negres. Els diferents accidents de la vida no són pas tan mudables com els sentiments de la natura humana. Durant gairebé dos anys, havia treballat durament amb l’únic propòsit d’infondre vida en un cos inanimat. Per això, m’havia privat del descans i de la salut. Ho havia desitjat amb un ardor que excedia de lluny la moderació; però ara que havia acabat, la bellesa del somni s’esvania i un horror i una repugnància espaordidors m’ompliren el cor. Incapaç de suportar l’aspecte de l’ésser que havia creat, vaig fugir de l’habitació i vaig caminar pel dormitori força estona, sense poder apaivagar prou l’esperit per tal d’adormir-me. A la fi, l’esgotament succeí al tumult que havia suportat abans, i vaig llançar-me al llit vestit, tractant de trobar uns moments d’oblit. Però fou en va: efectivament, vaig adormir-me, però destorbat per somnis bogíssims. Em semblava veure Elizabeth, esponerosa de salut, caminant pels carrers d’Ingolstadt. Content i sorprés, l’abraçava, però en depositar el primer petó als seus llavis, aquests es tornaven lívids, del color de la mort; el seu rostre es transformava i jo pensava que tenia en braços el cadàver de ma mare, en una mortalla, i veia com els cucs s’arrossegaven entre els plecs del teixit. Horroritzat, vaig despertar-me; una suor freda em cobria el front, em petaven les dents i els membres se’m convulsionaven; aleshores, a la llum feble i groguenca de la lluna, que feia camí a través dels finestrons, vaig veure l’infeliç, el miserable monstre que havia creat. Aguantava la cortina del llit i els seus ulls –si se’n podia dir ulls– eren fixos en mi. Obrí les mandíbules i mormolà alguns sons incoherents, mentre una ganyota li travessava les galtes. Potser va dir alguna cosa, però no vaig sentir-lo: va allargar un braç, probablement per detenir-me, però vaig escapar i vaig córrer escales avall. Vaig refugiar-me en el pati de la casa on vivia, i m’hi vaig quedar la resta de la nit, caminant amunt i avall, molt agitat, escoltant amb atenció, captant cada so, per por que m’anunciés la proximitat del cadàver demoníac al qual tan dissortadament havia donat vida. Mary Shelley. Frankenstein. Labutxaca 168 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=