El romanticisme 6 LECTURES FAUST, GOETHE Nit En una cambra gòtica estreta i de volta elevada, Faust seu inquiet en la cadira de braços del seu escriptori. Faust Ai las!, he estudiat filosofia, jurisprudència i medicina, –també teologia, per desgràcia!–, amb un afany minuciós i ardent. I ací m’estic, pobre idiota! Soc tan savi com ho era abans, em diuen mestre, doctor fins i tot. I fa ben bé deu anys que vaig amunt i avall, d’ací d’allà, arrossegant pel nas els meus alumnes... I veig que res no es pot saber! Això de poc no em crema el cor. Sens dubte soc més llest que tots els fatus, doctes, mestres, escribes i frarots. No em turmenta cap dubte, cap escrúpol, ni tinc por de l’infern ni del dimoni... En canvi, em falta també tota joia. No us penseu pas que sàpiga res bé, no us penseu pas que puga ensenyar res que convertesca o que millore els homes. No tinc tampoc diners ni béns, ni honors ni glòries del món. Ni un gos voldria viure així més temps! M’he lliurat a la màgia per veure si la boca, el poder de l’esperit, podien revelar-me algun misteri. Que amb amarga suor no em calga més reconèixer allò que no sé encara. Que descobresca les forces ocultes que regeixen el curs de l’univers. Vull veure els gèrmens de la creació i no remenar més entre paraules. [...] Fuig! Fora! Corre a l’ample món! I aquest llibre ple de misteris, escrit pel mateix Nostradamus, ¿no t’és prou bona companyia? Sabràs l’òrbita dels estels; quan la natura t’alliçone, se’t desclourà el poder de l’ànima En aquest àudio, Blanca Busquets parla de Goethe. 166 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=