El romanticisme 6 CONTEXT LITERARI El nou període s’inicia el 1786, any en què l’autor abandona Alemanya i es trasllada a Itàlia, on es va estar dos anys. A Itàlia va compondre dues obres dramàtiques, Ifigènia a Tàurida i Egmont, i les Elegies romanes, una col·lecció de poemes entorn de la seua vida amorosa. Ja de tornada a Alemanya, Goethe es dedicà a la redacció dels Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister, novel·la que veié publicada el 1796. L’obra és un model característic de novel·la de formació, en què el protagonista aprén a viure a través de les experiències més contradictòries. Constitueix un relat de l’evolució personal i artística del mateix Goethe. La seua obra més important és la tragèdia en dues parts Faust, a la qual va dedicar pràcticament tota la vida. El pacte de l’home amb el diable, tema central de Faust, apareix ja en una llegenda alemanya del segle xvi. L’obra adopta una forma aparentment dramàtica, però les seues peculiaritats la fan irrepresentable en tota la seua extensió, donada la varietat d’espais i temps, l’alternança d’accions, la complexitat de la trama, les llargues relacions narratives i les digressions posades en boca dels personatges. L’elaboració de Faust es va prolongar durant seixanta anys. Per aquesta raó, hi conflueixen l’entusiasme romàntic del jove Goethe amb la serenitat clàssica de la maduresa, a més dels motius temàtics que el van obsessionar al llarg de la seua vida. L’obra dramatitza la voluntat de l’home de superar les limitacions de la seua naturalesa, tant en l’aspecte físic com en l’intel·lectual. Durant el romanticisme apareixen moltes novel·les ambientades en èpoques passades que se situen a mitjan camí entre la veritat històrica i la ficció. El creador del gènere va ser l’anglés Walter Scott (1771-1832). La seua fama va ser enorme, així com la influència que va tindre en altres literatures. Les fonts de les seues novel·les procedeixen de documents històrics i de llegendes populars. Al costat dels personatges ficticis, n’apareixen altres de reals amb una funció secundària, que permeten situar l’acció en una època històrica concreta. Les novel·les de Scott es caracteritzen per l’atmosfera de llegenda i misteri que envolta els personatges i les seues aventures, i per la precisió de detalls en la recreació de fets i ambients. Cal destacar, entre altres, Waverley, Rob Roy i Ivanhoe. Mary Shelley (1797-1851) era filla del polític William Godwin i de Mary Wollstonecraft, autora de La vindicació dels drets de la dona (1792), primer tractat feminista que defensava els drets de la dona en paral·lel al que havien aconseguit els homes després de la Revolució Francesa. Als setze anys s’enamorà de Percy Shelley, seguidor i admirador de Godwin, i es van casar. Mary Shelley es va trobar, així, en el centre del grup més revolucionari dels poetes romàntics anglesos. El 1816, el matrimoni Shelley passà uns dies en un hotel de Suïssa, acompanyat de lord Byron i de Polidori. Percy Shelley va contar més tard que l’estació era «freda i plujosa; als vespres ens reuníem al voltant de les flames d’un bon foc i, de vegades, ens distréiem amb alguns contes alemanys de fantasmes que ens havien caigut a les mans». Byron va proposar als companys de contar una història d’aquest tipus, i d’aquell joc va resultar la novel·la de Mary Shelley Frankenstein o el Prometeu modern. El doctor Victor Frankenstein, impulsat per la passió científica, dona vida a un ésser deforme. El monstre és, en principi, una criatura tendra i generosa, però el rebuig el transforma i comença a omplir de desgràcies la vida del seu creador. Frankenstein és una història plena d’horror i de misteri, a cavall de la novel·la gòtica, la novel·la de ciència-ficció i el relat filosòfic. Abans de les manifestacions del moviment sufragista de finals del segle xix, l’emancipació de la dona es va produir per mitjà de la creació literària. Després de Jane Austen i Mary Shelley, entre les autores de la generació següent destaquen Emily Brontë (1818-1848) i les seues germanes, Anne Brontë (1820-1849) i Charlotte Brontë (1816-1855). Totes tres van haver de lluitar com a escriptores contra una societat que recloïa la dona en la domesticitat de la casa, el matrimoni i la maternitat. Walter Scott. Mary Shelley. Emily Brontë. Anne Brontë. Charlotte Brontë. 160 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=