El romanticisme 6 CONTEXT LITERARI 5 LA NARRATIVA I EL TEATRE Durant el romanticisme s’aferma el gènere narratiu, que havia pres impuls en el segle xviii i arribarà al seu moment de màxima esplendor en la segona meitat del xix, amb el realisme. Els novel·listes romàntics continuen en alguns casos tendències del segle anterior, com la novel·la sentimental, i introdueixen subgèneres que es desenvoluparan posteriorment, com la novel·la gòtica, la novel·la del jo o intimista, la novel·la històrica i la novel·la de costums. La novel·la sentimental continua la tradició d’obres protagonitzades per dones de la classe mitjana, iniciada al segle xviii per Samuel Richardson. L’escriptora més destacada d’aquesta tendència és Jane Austen (17751817). La seua vida va transcórrer en un ambient senzill i retirat. Totes les seues novel·les giren entorn de l’elecció de parella per part d’una jove de classe mitjana. Aquesta limitació queda compensada per la profunditat amb què descriu les relacions humanes, pel dibuix dels personatges i per la ironia del seu estil. Les seues novel·les plantegen el conflicte entre els sentiments i la raó, entre el desig i la realitat, que es resol amb el triomf de la sensatesa sobre les passions. La seua obra suposa la transició entre el neoclassicisme literari i el romanticisme a Anglaterra, però no s’inscriu clarament en cap dels dos corrents. Més característica del romanticisme és la novel·la intimista o del jo, que pretén relatar les tensions produïdes en l’ànima del protagonista per una història amorosa. La intriga argumental perd importància en aquestes obres, perquè el propòsit de l’autor és revelar els secrets íntims i els sentiments de l’ésser humà. Aquestes novel·les solen tindre un narrador en primera persona. El gènere s’inicia amb Les desventures del jove Werther, de Johann Wolfgang Goethe (1749-1832), la figura més important de la literatura alemanya. El tema principal de la novel·la és el dolor provocat per la impossibilitat amorosa. El patiment del seu protagonista, Werther, és tan gran que la vida perd el sentit i decideix suïcidar-se. Aquesta resolució introdueix un segon tema en l’obra: la rebel·lia contra les normes morals, perquè el personatge se sent amo de la seua pròpia vida i usurpa el paper de Déu. El caràcter romàntic de la novel·la es manifesta en els temes indicats, i també en el llenguatge, ple d’hipèrboles i exclamacions. Werther marca el començament no sols del romanticisme, sinó també de la mateixa literatura alemanya, que fins aleshores s’havia basat en models francesos i anglesos. En la història d’un amor impossible que acaba en suïcidi, Goethe hi va saber projectar les inquietuds de la joventut de la seua època: sentimentalisme exagerat, angoixa vital, comunió amb la natura... Això explica el seu enorme èxit i fins i tot la seua influència en el comportament dels joves. De fet, la seua publicació va desencadenar una onada de suïcidis. La producció de Goethe, que abraça un període de gairebé seixanta anys i que se superposa cronològicament a la de molts altres grans escriptors de la literatura alemanya, personifica tots els impulsos vitals de l’època en què va viure. S’hi poden distingir clarament dues etapes. La primera (1749-1786) es caracteritza pel romanticisme de les obres. És el període de formació, en què entra en contacte amb el pensador Herder i els membres del moviment Sturm und Drang. L’obra més representativa d’aquest període és Werther. La segona etapa en la producció literària de Goethe (des del 1786) es caracteritza per un acostament gradual al classicisme, encara que no va deixar d’abordar temes tan típicament romàntics com el de la rebel·lia o la passió amorosa. Jane Austen. Johann Wolfgang Goethe. Si voleu conéixer més de prop el món de Jane Austen, visiteu aquesta pàgina i mireu el vídeo sobre l’autora. Mireu aquest vídeo sobre la literatura escrita per dones des de l’edat mitjana fins al romanticisme. 159 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=