El romanticisme 6 CONTEXT LITERARI Un poc posterior a aquests poetes és Elizabeth Barrett Browning (18061861). Filla d’un pare dominant i autoritari, que tenia com a norma impedir la independència de cap dels seus fills, va viure una joventut reclosa a casa, afectada per malalties mig reals mig imaginàries. De molt menuda, Elizabeth va aprofitar les classes que rebia un germà seu i va estudiar llatí i grec –disciplines reservades en aquella època únicament als xics. Era ja una poeta consagrada, quan el 1845 va conéixer Robert Browning, també poeta. Al setembre de l’any següent es van casar en secret (el pare d’ella no ho hauria consentit mai) i poc després es van fugar a Itàlia. La seua obra més coneguda és Sonets del portugués (1847). El poeta Marià Manent va escriure que «els sonets amorosos d’Elizabeth Barrett –que simulà haver traduït del portuguès– són transparentment autobiogràfics, revelen una passió actual i viva. Al costat dels elements propis de la imatgeria romàntica, hi ha imatges d’una admirable simplicitat i precisió. Rarament ha estat expressat amb més noblesa i amb més força el punt de vista femení en la poesia amorosa. Elizabeth, amb amarga visió proustiana, des del cor mateix de la passió endevina al lluny l’oblit implacable, veu l’amor com una flor amenaçada, de perfum breu i insegur. Potser és aquesta lúcida visió el que dona a la seva tendresa un accent tan patètic». L’obra lírica de Friedrich Hölderlin (1770-1843), el més gran poeta del romanticisme alemany, es pot dividir en dues etapes. La de joventut està dominada per les odes, escrites en vers curt i dominades per la serenitat emocional. La segona correspon a la redacció de les seues llargues elegies en vers, plenes de complexitat i de recursos retòrics, en què intenta traslladar les estrofes i versos de la Grècia clàssica. En els poemes de Hölderlin, és freqüent trobar l’expressió del sentiment de l’home abandonat per Déu, que ha d’enfrontar-se sol al seu destí. Admirador apassionat de Grècia, la poesia de Hölderlin manifesta la força exaltadora d’un entusiasme còsmic que, en alguns moments, comunica un estat d’il·luminació i d’alta puresa. El 1802 va començar a manifestar els primers símptomes de la malaltia mental que havia d’ofuscar-lo del tot el 1805. Des d’aquell any, va restar consignat fins a la mort a casa de l’ebenista Zimmer a Tübingen. Novalis, pseudònim de Friedrich von Hardenberg (1772-1801), és autor dels Himnes a la nit, compostos després de la mort de la seua promesa Sophie. La prosa rítmica s’hi alterna amb el vers per enaltir el misteri de la nit, que triomfa sobre l’activitat alegre del dia. La nit és identificada amb la mort, però el sentiment del poeta envers aquesta no és negatiu, ja que en la nit i en el seu misteri és possible retrobar-se amb l’estimada. Els Himnes a la nit són una exaltació del símbol per excel·lència del romanticisme i una expressió de l’ànsia de l’ànima per fondre’s amb el cosmos. En el poeta italià més gran del segle, Giacomo Leopardi (1798-1837), trobem, novament, la crisi de l’home il·lustrat, que ha perdut la fe en el progrés i en la felicitat terrenal, sense recuperar, en contrapartida, la fe en un més enllà consolador. Entre el 1819 i el 1821, Leopardi va compondre uns poemes que va anomenar idil·lis. En destaca «L’Infinit», en què la contemplació naix d’un sentiment de desconcert: des d’un espai familiar limitat per una tanca, el poeta s’imagina perdent-se en un espai còsmic, en un temps etern. «A Silvia» evoca la figura d’una jove que és la imatge de l’esperança i de la il·lusió de la felicitat; la mort de Silvia coincideix, però, amb el final de l’alegria, del somni i de la joventut, i la poesia es clou en un clima de desesperació i de dol. A Rússia, Aleksandr Puixkin (1799-1837) és autor de llargs poemes narratius i de composicions líriques de temàtica amorosa. Puixkin està considerat el pare de la llengua i de la literatura russes modernes. Va escriure, en vers, el que es considera la primera novel·la russa, Eugeni Oneguin. Friedrich Hölderlin. Elizabeth Barret Browning. Giacomo Leopardi. Aleksandr Puixkin. 158 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=