5 El segle xviii LECTURES VINDICACIÓ DELS DRETS DE LA DONA, MARY WOLLSTONECRAFT Sé que ara mateix impera una mena de moda de respectar els prejudicis; i si algú s’atreveix a enfrontar-s’hi, encara que el motive la humanitat i estiga armat de raó, li preguntaran amb desdeny si els seus avantpassats havien estat babaus. No, li respondré jo; és probable que, en un primer moment, les opinions de tot tipus fossen meditades, i que per tant estiguessen fonamentades en alguna mena de raó; encara que, naturalment, pot ser que en molts casos es tractés d’un recurs puntual, i no d’un principi fonamental, raonable en totes les èpoques. Però les opinions envellides assumeixen la forma desproporcionada característica dels prejudicis, les adoptem amb indolència només perquè l’edat els ha conferit aparença venerable, encara que la raó sobre la qual es van construir ha deixat de ser raó, o és introbable. Per què hauríem d’estimar-nos els prejudicis, només pel simple fet que són prejudicis? Un prejudici és una convicció obstinada i estimada per al qui la sosté, de què no podem donar raó; des del moment que podem donar raó d’una opinió, aquesta deixa de ser un prejudici, tot i que puga ser, encara, un error de judici. I potser és aconsellable de defensar opinions si això implica desafiar la raó? Aquesta manera d’argumentar, si és que d’això se’n pot dir argument, em fa pensar en allò que vulgarment s’anomena la raó de la dona. Perquè, a vegades, les dones diuen que estimen, o que creuen certes coses, perquè les estimen, o les creuen. És impossible de discutir amb persones que només recorren a les afirmacions i les negacions. Abans de poder guiar-les a un punt de partença equànime, cal fer-les retornar a aquells principis simples que són previs als prejudicis fomentats pel poder, i aleshores tindrem deu possibilitats contra una que ens responguen amb l’afirmació que certs principis són falsos en la pràctica, per molt que puguen ser veritables com a principis abstractes. Llavors podríem arribar a pensar que la raó els ha fet dubtar, perquè és habitual que les persones defensen les seues opinions amb la màxima vehemència en el mateix moment en què comencen a vacil·lar; s’esforcen per convéncer l’adversari per tal de bandejar els seus propis dubtes, i és per això que s’enfurismen quan l’altre els retorna aquests mateixos dubtes perquè els devoren per dins. Mary Wollstonecraft. Vindicació dels drets de la dona L’Art de la Memòria Edicions. Trad. de Joan Josep Mussarra Roca Activitats de comprensió 78. Identifica la frase amb què Mary Wollstonecraft defineix el significat de prejudici. 79. Quina diferència hi ha per a aquesta autora entre prejudici i opinió? 80. Com reaccionen habitualment les persones quan veuen posar en dubte les seues creences? Activitats de comentari i de contextualització 81. Resumeix els arguments que exposa Wollstonecraft contra el pes de la tradició. 82. Quins motius propis de la Il·lustració presenta aquest text? 149 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=