5 El segle xviii LECTURES LA HISTÒRIA DE RASSELAS, PRÍNCEP D’ABISSÍNIA, SAMUEL JOHNSON Activitats de comprensió 74. Què diu Imlac al príncep quan aquest es queixa que ell no és feliç i tots els altres sí? 75. Què fan els homes per a no perdre l’esperança d’aconseguir la felicitat? I què és el que més temen de la solitud? El príncep començà a acompanyar Imlac a llocs públics i a participar en totes les reunions per tal de poder fer la seua tria de vida. Durant un quant temps va creure que no li caldria triar perquè tothom li semblava igualment feliç. A tot arreu on anava trobava gentilesa i amabilitat, i sentia cants de joia o rialles despreocupades. Començà a pensar que el món sobreeixia d’abundància universal, i que no es negava res als necessitats ni als mereixedors; que totes les mans donaven amb generositat i tots els cors es fonien de benvolença. «¿A qui, doncs», es deia, «se li consentirà que siga infeliç?» Imlac va permetre aquesta il·lusió agradable, ja que no volia fer malbé l’esperança de la inexperiència, fins que un dia, quan feia una estona que estava en silenci, el príncep li digué: –No sé per què deu ser que soc menys feliç que els meus amics. Els veig alegres en tot moment, però sent que el meu esperit està intranquil i amoïnat. No estic satisfet amb els plaers que en aparença més perseguesc; visc envoltat de multituds jovials no tant per gaudir de la seua companyia com per a evitar la meua, i em torne cridaner i alegre per a amagar la meua tristesa. –Tot home pot –digué Imlac–, examinant el seu interior, endevinar què passa en el dels altres: quan sents que les teues rialles són fingides, això et pot portar a sospitar amb justesa que les dels companys no són sinceres. L’enveja acostuma a ser recíproca. Triguem a convéncer-nos que no trobarem mai la felicitat, i, per no perdre l’esperança d’aconseguir-la, cadascú creu que la posseeixen els altres. A la vetlada a què has assistit aquesta nit es veia una animació i una fantasia tan elevades que haurien escaigut a éssers d’un ordre superior, creats per ocupar regions més serenes, inaccessibles a les preocupacions i a la tristesa; i, en canvi, creieu-me, príncep, no hi havia ningú que no temés el moment en què la solitud el lliuraria a la tirania de la reflexió. –Això –digué el príncep– pot ser cert dels altres, ja que ho és de mi. Però, siga quina siga la infelicitat general de l’home, hi ha situacions més felices que altres; i cal pensar que el seny ens duu a escollir la menys dolenta en la tria de vida. –Les causes del bé i del mal–respongué Imlac– són tan variades i incertes, i sovint tan enredades les unes amb les altres, tan diverses segons els diferents contextos i tan subjectes a accidents imprevisibles, que si algú es proposa decidir la seua situació sobre la base de motius de preferència incontestables, passarà tota la vida informant-se i deliberant. –Però –digué Rasselas– els savis a qui escoltem amb reverència i admiració bé devien triar-se la forma de vida que creien que era més probable que els faria feliços. –Molt pocs viuen de la manera que han triat –digué el poeta–. Tots els homes han anat a parar a la seua situació present per causes que van actuar sense que ells ho preveiessen i amb les quals no sempre van tenir la voluntat de cooperar; i, per tant, rarament et trobaràs algú que no pense que la sort del seu veí és millor que la seua. Samuel Johnson. La història de Rasselas, príncep d’Abissínia. Adesiara Trad. de Victòria Alsina (adaptació) Activitats de comentari i de contextualització 76. Per què és tan difícil de triar un tipus de vida? 77. Per què afirma Imlac que «rarament et trobaràs algú que no pense que la sort del seu veí és millor que la seua»? Discuteix les seues raons. 148 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=