L’antiguitat (I): literatures orientals 1 CONTEXT LITERARI LA LITERATURA XINESA ANTIGA La literatura xinesa s’inicia amb dos escriptors excepcionals: Confuci i Lao Tse. Confuci, que va nàixer a mitjan segle vi abans de la nostra era, va recopilar escrits antics que permeten conéixer costums i tradicions de la Xina antiga. Els Annals de primavera i tardor, recull d’anècdotes i converses de Confuci amb els seus deixebles, són la font biogràfica més vella, el material de la qual fou ordenat cronològicament en les Analectes. El pensament de Confuci respon a una voluntat d’establir unes noves pautes de conducta que havien de regular la vida de les persones, com ara l’amor familiar, l’obediència, la veracitat, l’honorabilitat, la rectitud, la fidelitat, etc. L’altre gran autor de la cultura xinesa de l’època va ser Lao Tse (v aC), que va reunir les seues idees religioses i filosòfiques en el Llibre del Tao i del Te, una mena de Bíblia de la religió taoista. El tao és el principi misteriós de l’univers, que tot ho produeix i tot ho vivifica; la seua absència és la mort. El seu efecte, però, es du a terme sense activitat. Així, el bon governant, sense forçar, ha d’aconseguir l’harmonia de l’imperi. Lao Tse subratlla aquest acord amb la natura i avorreix tot el que és artificial o violent. 4 LA LITERATURA HEBREA: LA BÍBLIA Juntament amb els Upanisad, el Talmud, la Misnà i l’Alcorà, la Bíblia és un dels grans llibres religiosos de la humanitat. Dues grans religions, el judaisme i el cristianisme, la tenen com a llibre fonamental, i per a l’islam és un llibre respectat i considerat. Tota la literatura del món occidental està més o menys compenetrada amb l’esperit de l’Antic Testament, el qual té, en la història de la literatura, un paper semblant al de la grecollatina clàssica. La Bíblia va exercir un paper fonamental en l’obra dels primers autors cristians, com Tertul·lià, sant Jeroni o sant Agustí. En la Bíblia s’inspiren directament la rica i variada tradició medieval mística i el corpus immens de la literatura cavalleresca. La Bíblia és també el referent bàsic de la gran obra de la literatura medieval: la Divina Comèdia, de Dante. Durant l’època medieval, l’accés directe a la Bíblia estava limitat als qui sabien llatí. Amb la invenció de la impremta i l’inici de la Reforma (s. xvi), aquesta situació canviarà per sempre. L’acte de llegir la Bíblia individualment i de fer-ne una interpretació pròpia es convertirà en una mena de símbol de llibertat intel·lectual i les traduccions d’aquesta obra a les llengües modernes europees influiran en la consolidació d’un model de llengua literària. Encara que a partir del segle xviii la influència del cristianisme en la cultura occidental va disminuir progressivament, el bagatge immens de temes, de motius, de personatges i arguments de la Bíblia ha continuat influint i inspirant la literatura moderna, de James Joyce a Franz Kafka. La bella paraula Kant estava convençut que «l’evangeli era la font d’on va sorgir la nostra cultura», mentre que Goethe no tenia cap dubte a considerar la Bíblia «la llengua materna d’Europa». Ho ha estat i encara ho és amb formes també senzilles i quotidianes, a través de les tradicions populars i fins i tot de l’espontaneïtat lèxica que s’expressa en locucions que s’inspiren en la literalitat i en l’imaginari de la Paraula sagrada. Un filòleg italià, Gian Luigi Beccaria, assenyalava precisament que «la Bíblia és el llibre que ha donat paraules a l’Europa cristiana: mots senzills, especialment locucions idiomàtiques». Gianfranco Ravasi. «La bella paraula: la Bíblia com a “gran codi” de la cultura occidental», dins de Qüestions de vida cristiana. La Bíblia Gravat que representa Confuci. Lao Tse. El Talmud. 13 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=