5 El segle xviii LECTURES EMILI O DE L’EDUCACIÓ, JEAN-JACQUES ROUSSEAU Jo odie els llibres; només ensenyen a parlar del que no se sap. Es conta que Hermes va gravar en unes columnes els elements de les ciències, per tal de posar les seues descobertes a cobert d’un diluvi. Si els haguera imprés bé en el cap dels homes, s’hi haurien conservat per tradició. Els cervells ben preparats són els monuments on es graven els coneixements humans d’una manera més segura. ¿No podria haver-hi algun sistema per a aplegar aquest gran nombre de lliçons escampades per tants llibres i reunir-les en un sol tema comú que poguera ser fàcil de veure, interessant de seguir, i que poguera servir d’estímul, fins i tot en aquesta edat? Si es pot inventar una situació en què totes les necessitats naturals de l’home es mostren d’una manera sensible a l’esperit d’un infant, i en què els mitjans de satisfer aquestes necessitats es desenvolupen successivament amb la mateixa facilitat, el primer exercici que s’ha de posar a la seua imaginació és la pintura viva i ingènua d’aquesta situació. Filòsof ardent, ja veig com se us il·lumina la imaginació. No us hi esforceu; aquesta situació ja ha estat trobada, i descrita, i, sense intenció d’ofendre-us, molt millor que no l’hauríeu descrita vós mateix, almenys amb molta més sinceritat i senzillesa. Com que necessitem forçosament els llibres, n’hi ha un que constitueix, a parer meu, el millor tractat d’educació natural. Aquest serà el primer llibre que llegirà el meu Emili; durant molt de temps aquest serà l’únic llibre de la seua biblioteca, i sempre més hi conservarà un lloc preferent. Les nostres converses sobre ciències naturals consistiran en comentaris d’aquest text. A mesura que anem progressant, servirà de prova de l’estat del nostre enteniment; i, mentre el nostre gust no s’haja malmés, la seua lectura ens plaurà sempre. Quin és, doncs, aquest llibre meravellós? Aristòtil? Plini? Buffon? No. És Robinson Crusoe. Robinson Crusoe a la seua illa, sol, sense l’ajuda dels seus semblants ni dels instruments de totes les arts, esforçant-se malgrat tot per la pròpia subsistència, per la conservació, i procurant-se fins i tot un cert benestar; heus aquí un tema interessant per a totes les edats i que es pot fer agradable als xiquets de mil maneres. Veieu ara com realitzem l’illa deserta que em servia al principi de comparació. Aquesta no és la situació de l’home social, hi estic d’acord; versemblantment no serà la de l’Emili, però ell ha d’apreciar totes les altres situacions a partir d’aquesta. El mitjà més segur d’elevar-se per sobre dels prejudicis i d’ordenar els conceptes segons les veritables relacions de les coses és posar-se en el lloc d’un home aïllat, i jutjar-ho tot com aquest home es veu obligat a fer-ho, és a dir, tenint en compte sempre la pròpia utilitat. Aquesta novel·la, alliberada de tota la fullaraca, començant amb el naufragi de Robinson prop de l’illa i acabant amb l’arribada del vaixell que se l’endurà, serà al mateix temps l’entreteniment i la instrucció d’Emili durant l’etapa de què ara tractem. Vull que s’hi capfique, que s’ocupe constantment del seu castell, de les seues cabres, de les seues plantacions; que aprenga amb detall, no en els llibres, sinó a 144 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=