5 El segle xviii LECTURES Com que aquest estatge es trobava a mig camí entre el meu altre estatge i el lloc on havia deixat el meu bot, generalment m’estava allí quan me n’anava allà baix, perquè tot sovint solia visitar el meu bot, i conservava en bon ordre totes les coses que li pertanyien o que contenia. De vegades feia alguna eixida amb ell, com a diversió, però no volia fer-hi més viatges arriscats, i a penes m’atrevia a allunyar-me un o dos trets de pedra de la costa, perquè em feia por ser arrossegat altra vegada, pels corrents o els vents, o qualsevol altre accident. Però ara arribe a un nou episodi de la meua vida. Un dia, cap a migdia, anant jo cap on era el meu bot, em va sorprendre extraordinàriament la petjada del peu nu d’un home a la platja, que era perfectament visible a la sorra. Vaig quedar com ferit per un llamp o com si haguera vist una aparició. Vaig parar l’oïda, vaig mirar al meu voltant: no vaig poder sentir ni veure res. Vaig enfilar-me a una petita altura per veure millor. Vaig anar platja amunt i platja avall, però tot va ser debades: no podia veure altra petjada sinó aquella. Vaig tornar al lloc per veure si n’hi havia cap més i observar si no havia estat una fantasia meua, però això no era possible, perquè era exactament la petjada autèntica d’un peu: dits, taló i el peu sencer. Com havia estat feta allí, no ho sabia ni podia endevinar-ho poc ni molt. Però després d’una confusió d’innombrables pensaments, com un home perfectament trasbalsat, i fora de si, vaig tornar a la meua fortificació, sense sentir, com diem, la terra que trepitjava, esglaiat de mala manera, mirant darrere meu a cada dues o tres passes, espantant-me de cada arbre i matoll, i pensant que cada soca llunyana era un home. No m’és possible descriure en quantes diverses formes em representava les coses la imaginació esfereïda, quantes idees boges em van creuar a cada moment la fantasia i quins estranys pensaments incomprensibles em van venir al cap durant el camí. Quan vaig arribar al meu castell –perquè així em pense que vaig anomenar-lo sempre més, d’aleshores endavant– vaig llençar-me dins ell com un home a qui persegueixen. Si vaig pujar per l’escala, per on solia entrar sempre, o vaig entrar pel forat de la roca, que jo anomenava porta, no puc recordar-ho, no, ni vaig poder recordar-ho l’endemà al matí, perquè mai llebre més esparverada no va córrer al seu cau ni cap rabosa al seu amagatall amb més terror que jo en aquell refugi. Daniel Defoe. Robinson Crusoe. La Magrana. Trad. de Josep Carner (adaptació) Activitats de comprensió 51. Assenyaleu les sensacions i els sentiments que va experimentar Robinson Crusoe el primer dia que va passar a l’illa deserta. 52. Quines reflexions li va suggerir la vista del vaixell, que havia flotat amb la marea alta? 53. Quina va ser la seua preocupació principal? 54. Per què la visió d’una petjada humana el va espantar? Penses que aquesta reacció és lògica? Justifica la resposta. Activitats de comentari i de contextualització 55. Per què la classe mitjana es va reconéixer en el personatge de Robinson Crusoe? 56. Comenta el tema principal que es planteja en aquesta novel·la de Defoe. 57. Compareu els Viatges de Gulliver amb Robinson Crusoe. Quines diferències i semblances hi trobeu? 58. Quines característiques de la novel·la com a gènere literari modern es poden il·lustrar amb Robinson Crusoe? Activitats de creació i difusió 59. Robinson Crusoe també ha donat peu a moltes obres sobre naufragis. Coneixeu històries de nàufrags (llibres, còmics, sèries, pel·lícules...)? Feu-ne una llista i raoneu si tenen relació o no amb la novel·la de Defoe. Escolteu aquest pòdcast sobre una nova traducció de Robinson Crusoe. 143 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=