5 El segle xviii LECTURES ROBINSON CRUSOE, DANIEL DEFOE Setembre 30, 1659. Jo, el pobre mesquí Robinson Crusoe, havent naufragat en una paorosa tempesta, vaig arribar a la platja d’aquesta illa trista de mala ventura, que vaig anomenar Illa de la Desesperança; tota la resta de la companyia s’havia ofegat, i jo quasi vaig morir. Tot aquell dia, fins al seu acabament, no vaig fer sinó afligir-me per les funestes circumstàncies de les quals era voltat; és a dir, no tenia menjar, casa, robes, armes ni lloc on encabir-me, i desesperant de trobar ajuda, no veia davant meu sinó la mort, devorat per feres, assassinat per salvatges o mort de fam. En acostar-se la nit vaig anar a dormir dalt d’un arbre per por dels animals salvatges, però vaig dormir profundament, encara que va ploure tota la nit. Octubre 1. Vaig veure al matí, amb gran sorpresa meua, que el vaixell havia flotat amb la marea alta, i havia estat arrossegat cap a la platja, molt més a la vora de l’illa; cosa que, si per una banda em consolava una mica –perquè, veient-lo dret, i no fet a miques, esperava, si el vent amainava, d’anar a bord i arreplegar-ne alguns queviures i coses que m’eren més necessaris–, d’altra banda, renovava el meu dol per la pèrdua dels meus companys, que jo pensava que si ens haguérem estat tots a bord, hauríem pogut salvar el vaixell, o almenys, no s’haurien ofegat tots, així com els va esdevenir; i si els homes s’hagueren salvat, potser hauríem pogut bastir-nos una barca amb les desferres del vaixell, la qual ens hauria portat a alguna altra banda del món. Vaig passar bona part d’aquest dia capficant-me en aquestes coses; però a la fi, veient el vaixell gairebé sec, vaig anar per l’arena tan a la vora d’ell com vaig poder, i després vaig nadar fins a bord. Aquest dia va continuar plovent, encara que no va fer gens de vent. De l’1 d’octubre al 24. - Tots aquells dies, vaig dedicar-los del tot a fer molts viatges per arreplegar tot el que podia treure del vaixell, que portava a la platja, amb la marea, damunt rais. També va ploure molt en aquests dies, encara que amb alguns intervals de bon temps; però aquella, sembla, era l’estació plujosa. Octubre, 20. - Se’m capbussà el rai, i totes les coses que hi havia posat damunt, però en aigües poc profundes, i com que la major part de les coses eren pesades, vaig recobrar-ne moltes en fer-se enrere la marea. Octubre, 25. – Va ploure tota la nit i tot el dia, amb algunes bufades de vent; i el vaixell es va fer a miques, perquè el vent va bufar una mica més fort que abans, i no el vaig tornar a veure més, llevat de la seua desferra, i això encara en el reflux. Vaig dedicar aquest dia a cobrir i desar les coses que havia salvat, perquè la pluja no les poguera malmetre. Octubre, 26. - Vaig passejar per la costa gairebé tot el dia, per descobrir un lloc on fixar el meu habitatge, preocupadíssim de veure’m segur contra un atac de nit, de bèsties salvatges o d’homes. Cap a la nit vaig establir-me en un lloc adequat, davall d’una roca, i vaig assenyalar un semicercle per delimitar el meu campament, que vaig protegir amb una obra, mur o fortificació feta de doble estacada, reforçada per dins amb cables i folrada exteriorment de torba. […] En aquest lloc, també, creixien les meues vinyes, que em procuraven la meua reserva hivernenca de raïms, que mai no vaig deixar de preservar amb molt de compte com la millor i més agradable llaminadura de tota la meua dieta, i no solament eren agradables, sinó saludables, medicinals, nutritius i refrescants en grau extrem. 142 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=