5 El segle xviii LECTURES Capítol 6 Encara que tinc la intenció de deixar la descripció d’aquest imperi per a un tractat especialitzat, mentre el prepare, em plau satisfer la curiositat del lector amb algunes nocions generals. De la mateixa manera que l’estatura mitjana dels nadius és d’uns quinze centímetres, hi ha una proporció exacta amb tots els altres animals i també amb les plantes i els arbres; per exemple: els cavalls i els bous més grans tenen entre deu i dotze centímetres i mig d’alçada, les ovelles quatre centímetres més o menys, les oques són aproximadament tan grans com un teuladí, i així en graus minvants successius fins a arribar als més petits, els quals, per a la meua vista, eren quasi invisibles; però la natura ha adaptat els ulls dels lil·liputencs a tots els objectes adequats per a la seua visió: veuen amb gran exactitud, però no a molta distància. I per tal de manifestar l’agudesa de la seua vista envers els objectes que estan prop, m’ha complagut molt observar un cuiner que plomava una alosa que no arribava ni a la grandària d’una mosca comuna, i també una neneta que enfilava una agulla invisible amb un fil de seda invisible. Els arbres més alts tenen uns dos metres d’alçària, em referesc a alguns dels que hi ha al gran parc reial, a les copes dels quals només arribava alçant la mà. Les altres plantes mantenen la mateixa proporció, però això ho deixe a la imaginació del lector. Per ara només donaré una idea dels seus coneixements, que han florit durant molts segles en totes les branques del saber al seu abast, però la seua manera d’escriure és molt especial, ja que no és ni d’esquerra a dreta, com la dels europeus, ni de dreta a esquerra, com la dels àrabs, ni de dalt a baix, com la dels xinesos, ni de baix a dalt, com la dels cascagians, sinó de través, des d’un cantó del paper fins a l’altre, com la de les nostres dames d’Anglaterra. Soterren els seus morts directament cap per avall, perquè sostenen l’opinió que, d’ací a onze mil llunes, tots han de tornar a alçar-se, període en què la Terra (que creuen que és plana) s’haurà girat a l’inrevés, i d’aquesta manera es trobaran preparats, quan vinga la resurrecció, per tenir els peus a terra. Els doctes, entre ells, reconeixen l’absurditat d’aquesta doctrina, però encara continua aquesta pràctica per satisfer la plebs. Hi ha alguns costums i algunes lleis molt peculiars en aquest imperi i, si no foren tan directament contràries a les del meu estimat país, em sentiria temptat d’esgrimir raons per justificar-les. Només queda per desitjar que també foren executades. La primera que comente al·ludeix els delators. Ací, tots els delictes contra l’estat es castiguen amb la major severitat, però si la persona acusada prova la seua innocència clarament en el juí, l’acusador és condemnat immediatament a una mort ignominiosa i, amb els seus béns o terres, l’innocent és recompensat per quadruplicat per la pèrdua de temps ocasionada, pel perill que ha passat, pel tràngol del seu empresonament i per totes les despeses que ha hagut de sufragar en la preparació de la seua defensa. O bé, si aquell fons no fora suficient, la corona se’n fa càrrec en gran part. L’emperador també confereix a l’acusat innocent algun senyal públic del seu favor i es fa una proclama de la seua innocència per tota la ciutat. Consideren l’estafa com un delicte més gran que el robatori i, d’acord amb això, poques vegades no la castiguen amb la pena de mort, ja que al·leguen que la cura i la vigilància, juntament amb el sentit comú més elemental, poden protegir els béns d’un home dels lladres, però l’honradesa no té protecció contra una astúcia superior i, des del moment que és necessari que hi haja relacions ininterrompudes de compravenda i de transaccions a crèdit, allà on es permet el frau o es fan els ulls grossos o no hi ha llei per castigar-lo, el comerciant honrat es troba sempre desemparat i el desvergonyit s’enduu els guanys. Recorde una ocasió en què jo intercedia davant del rei per un delinqüent que ha140 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=