L’antiguitat (I): literatures orientals 1 CONTEXT LITERARI 3 LITERATURES DE L’EXTREM ORIENT I L’ORIENT MITJÀ LA LITERATURA MESOPOTÀMICA La literatura mesopotàmica de sumeris, accadis, babilonis i assiris va ser la primera a aparéixer amb la invenció de l’escriptura cuneïforme cap al 3000 aC. Alguns dels textos que s’han conservat de l’època són obres de caràcter administratiu i jurídic, com el Codi d’Hammurabi. Entre les obres de caràcter literari destaquen el Poema de la Creació, que narra l’origen del món com una batalla entre el caos i l’ordre i, sobretot, el Poema de Gilgamesh, que ens ha arribat dividit en dotze tauletes o cants. L’estil de l’obra respon als cànons de la poesia babilònica, que no tenia rima ni metre. El tret fonamental és el ritme, i els elements principals que aporten aquest ritme són el paral·lelisme i la repetició. El Poema de Gilgamesh és l’obra poètica més important de l’Antic Pròxim Orient i la més acostada al sentiment modern. No només és un poema èpic dedicat a lloar les glòries d’un rei semillegendari i semidiví, sinó que també aborda alguns dels temes fonamentals de la literatura universal, com ara el poder, l’amistat, el dolor i la mort. Gilgamesh (o Gilgameix) era un rei dèspota de la ciutat d’Uruk. Els déus decideixen crear un antagonista per contrarestar el seu poder despòtic: Enkidu, un ésser silvestre i primitiu que viu amb les bèsties salvatges, arriba a la ciutat i s’enfronta a Gilgameix, però els dos contrincants es fan amics, emprenen junts un viatge i comparteixen nombroses aventures. Quan tornen a Uruk, la deessa Ixtar es fixa en Gilgameix i intenta seduir-lo, però ell la rebutja recordant-li la seua vida dissipada i la mala fi que ha donat a tots els seus amants. Ixtar s’enfada i demana a son pare que envie el Brau Celeste per destruir el rei i la ciutat. Gilgameix i Enkidu maten el brau i, com a castic, els déus condemnen a mort Enkidu. Gilgameix s’adona llavors de la seua pròpia fragilitat com a ésser humà i decideix anar a buscar l’única persona que ha esdevingut immortal, Uta-Napixtim, que va sobreviure al Diluvi. Aquest viatge el porta als confins de la terra, davant de la mar. Uta-Napixtim revela a Gilgameix l’existència d’una planta que no dona la vida eterna, però que té el poder de rejovenir. El rei aconsegueix la planta meravellosa, però de tornada cap a Uruk, mentre es banya, una serp li la furta. Gilgameix reconeix la inutilitat de l’empresa i es resigna a no ser immortal. LA LITERATURA ÍNDIA La literatura índia més antiga va ser escrita en sànscrit. Durant l’anomenat període vèdic (1500-200 aC) es van escriure els Vedes, quatre llibres de sentències i d’himnes religiosos. Després del període dels Vedes van sorgir els dos grans poemes èpics de la literatura sànscrita, el Mahabharata i el Ramayana. El primer està considerat una de les obres literàries més extenses de la història, ja que té més de dos-cents mil versos, trenta vegades més que l’Eneida. Sobre la trama del relat èpic se superposa una rica compilació de lleis, llegendes, costums, preceptes morals i consideracions religioses que revelen la cultura índia del segon mil·lenni abans de la nostra era. El Ramayana no és tan extens i aplega una gran varietat de llegendes i coneixements teològics i filosòfics. Narra en 50.000 versos les lluites del príncep Rama per a rescatar la seua esposa Sita del poder dels dimonis. Destaquen la bellesa de les descripcions i la riquesa de l’estil, ple de metàfores, al·literacions i jocs de paraules. Il·lustració que representa la batalla de Kurukshetra pertanyent al manuscrit del Mahabharata. El Codi d’Hammurabi, creat l’any 1728 aC, Museu del Louvre, París. Escolta aquest pòdcast sobre l’última traducció de Gilgameix al català. 12 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=