5 El segle xviii LECTURES A vegades em sorprenia la precisió de les observacions d’aquell boig sobre els homes i els caràcters. I li ho vaig remarcar. Ell. És que tant ens aprofitem de les males companyies com del llibertinatge. La pèrdua de la innocència queda compensada per la pèrdua dels prejudicis. En una societat de gent dolenta, on el vici es mostra a cara descoberta, un aprén a reconéixer-los. A més, he llegit una mica. Jo. Què heu llegit? Ell. He llegit, llegit i rellegit sense parar Teofrast, La Bruyère i Molière. Jo. Són lectures excel·lents. Ell. Són millors del que la gent es pensa, però qui és que els sap llegir? Jo. Tothom, cadascú en funció de les possibilitats de la seua intel·ligència. Ell. Gairebé ningú. Em podríeu dir què hi busca, la gent? Jo. Diversió i aprenentatge. Ell. Però quin aprenentatge? Perquè és aquesta la qüestió. Jo. El coneixement dels seus deures, l’amor per la virtut, l’odi envers el vici. Ell. Jo hi trobe tot el que cal fer, i tot el que no s’ha de dir. Així, quan llegisc L’avar, em dic: «sigues avar, si vols, però evita de parlar com l’avar.» Quan llig Tartuf, em dic: «Sigues hipòcrita, si vols, però no parles com l’hipòcrita. Conserva els vicis que et siguen útils però no en tingues ni el to ni les aparences, que et farien ridícul.» Per guardar-se d’aquest to, d’aquestes aparences, cal conéixer-les, i aquests autors n’han fet pintures excel·lents. Jo soc jo i em quede tal com soc, però actue i parle de la manera que convé. No soc d’aquells que menyspreen els moralistes. Se’n pot traure molt de profit, sobretot d’aquells que han posat la moral en acció. El vici tan sols perjudica els homes de tant en tant. Els caràcters que aparenten el vici en són perjudicats constantment. Potser seria millor ser un insolent que no pas tenir-ne la fisonomia. L’insolent de caràcter tan sols insulta de tard en tard; l’insolent de fisonomia insulta sempre. A més, no penseu que jo soc l’únic lector d’aquest tipus. No tinc altre mèrit, en aquest cas, que haver fet per sistema, per encert de l’esperit, per una visió raonable i veritable, allò que la majoria dels altres fan per instint. Per això, a la majoria, les lectures no li fan més profit que a mi sinó que fa el ridícul sense voler-ho, mentre que jo només el faig quan vull i, doncs, córrec amb avantatge. I és que el mateix art que m’ensenya a fugir del ridícul en algunes ocasions, m’ensenya en altres a parar-lo d’una manera superior. En aquests casos recorde tot allò que els altres han dit, tot el que he llegit, i hi afig tot el que ix del meu interior i que, en aquest àmbit de coses, és d’una fertilitat sorprenent. EL NEBOT DE RAMEAU, DIDEROT 137 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=