5 El segle xviii LECTURES L’INGENU, VOLTAIRE Activitats de comprensió 18. A què es devia el ràpid desenvolupament del talent de l’Ingenu? 19. Per què diu Voltaire que nosaltres veiem les coses com no són? Activitats de comentari i de contextualització 20. Comenta la confrontació que es fa en aquest text entre les veritats de la ciència i les de la religió. 21. Busqueu informació i expliqueu què és el jansenisme. 22. Per què l’Ingenu critica igualment els perseguits i els perseguidors per qüestions religioses? 23. Quina semblança hi ha entre els personatges de Càndid i l’Ingenu? El talent de l’Ingenu progressa L’Ingenu progressava ràpidament en el coneixement de les ciències i, sobretot, en les ciències humanes. Aquell ràpid desenvolupament del seu talent es devia tant a la seua educació salvatge com a la fortalesa de la seua ànima, perquè, com no havia aprés res durant la seua infantesa, no estava carregat de prejudicis. El seu enteniment, que no havia estat deformat pels errors, conservava encara tota la seua integritat. Veia les coses tal com són, mentre que nosaltres, a causa de les idees que ens han inculcat durant la infantesa, les veiem, sempre, com no són. –Els teus perseguidors són abominables –deia al seu amic Gordon–. Et plany per estar oprimit, però també et plany per ser jansenista. Totes les sectes em semblen un error extremat. Dis-me si hi ha sectes en geometria… –No, fill meu –li deia, sospirant, el bon Gordon–; tots els homes es posen d’acord sobre la veritat, quan es pot demostrar; però estan massa dividits quan es tracta de veritats fosques. –De falsedats fosques, voldràs dir. Si hi haguera una sola veritat amagada entre la muntanya d’arguments que regireu des de fa tants segles, ja l’hauríeu descoberta i l’univers s’hauria posat d’acord, almenys sobre aquest punt. Si es tractara d’una veritat tan necessària com el sol ho és per a la terra, aquesta veritat lluiria com el sol. És absurd, és un ultratge al gènere humà, és un atemptat contra l’Ésser infinit i suprem, això de dir: «Hi ha una veritat essencial per a l’home i Déu l’ha amagada». Totes aquelles coses que deia el jove ignorant, instruït només per la natura, causaven una profunda impressió en l’ànim del vell infortunat. –¿Serà possible –es lamentava– que m’haja convertit en un desgraciat només per una quimera? Estic molt més segur de la meua desgràcia que no de la gràcia eficaç. He passat tota la meua vida pensant en la llibertat de Déu i del gènere humà, però he perdut la meua. Ni sant Agustí ni sant Pròsper no em trauran d’aquest abisme. L’Ingenu, deixant-se dur pel seu caràcter, li va dir: –¿Vols que et parle amb tota confiança? Els qui es fan perseguir per aquestes vanes disputes escolars em semblen gent amb poc coneixement; els qui els persegueixen em semblen uns monstres. Voltaire. L’Ingenu. Bromera. Trad. de Josep Franco 134 Edicions Bromera
RkJQdWJsaXNoZXIy MzI3MzI=